Cioran a Nissan
Segons alguns experts, la globalització havia de posar fi als estats nació clàssics. Sembla que no serà així. Qui va dir que els diners no tenen pàtria? El tancament de la factoria de Nissan de Barcelona no s’entén sense el paper de l’Estat francès en l’aliança Renault-Nissan-Mitsubishi. La lògica global no ha eliminat els interessos vinculats a aquelles fronteres que insistim a repetir que no existeixen o existeixen menys. Els sindicalistes francesos diran als seus col·legues d’aquí que cadascú vigili el seu tros, mentre els seus homòlegs britànics respiren alleujats perquè la planta de Nissan a Sunderland ha estat indultada, un regal inesperat també per als partidaris del Brexit.
No crec que als senyors Makoto Uchida i Gianluca de Ficchy, principals responsables de la moguda, els impressioni gaire que es recordi ara la llarga tradició del sector automobilístic a Catalunya, amb tot el seu corol·lari de coneixement tecnològic i capacitació laboral. Frank Torres, l’executiu triat per tancar, ha amollat una frase que sintetitza el tot i el nores d’aquest problema: “No és una
Ni Colau, ni Torra, ni Sánchez transmeten, a la gent de Nissan, res semblant a la confiança
decisió fàcil, però els desafiaments globals l’han provocat”. El populisme de Trump va triomfar, entre altres coses, perquè a la majoria de persones que es van quedar sense feina algú els va anar repetint la cançó d’“els desafiaments globals”, a tall d’excusa. A partir d’allí, el venedor de locions capil·lars que va arribar a la Casa Blanca només va haver de llançar una idea: “Amèrica primer”. Simple però enganxosa, com l’ èxit musical de l’estiu. Compte: algú voldrà treure partit del comprensible emprenyament dels homes i dones de la Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca que, d’un dia per l’altre, van al carrer.
Emil Cioran, el romanès que va inventar l’autoajuda inversa per a plaer dels escèptics, està sent reeditat en castellà per Tusquets, amb gran sentit de l’oportunitat. A l’assaig En las cimas de la desesperación ,hihaun missatge encriptat per als polítics (barcelonins, catalans i espanyols) que es veuen desbordats pel drama de Nissan: “La nostàlgia revela el significat demoníac del temps, que, a través de les transformacions que realitza en nosaltres, provoca implícitament la nostra aniquilació”. Nostàlgia, ocurrències, retrets creuats i rostres d’esglai són el retaule de la impotència política. Em sap greu haver d’escriure això: ni Colau, ni Torra, ni Sánchez transmeten, a la gent de Nissan, res que s’assembli a la confiança.
Atents, doncs, als quincallers de l’esperança. Estan a l’aguait.