“No som malalts imaginaris”
Puc estar entre quatre i cinc dies amb dècimes de febre, després desapareix; la tos es manté i de vegades augmenta; sempre tinc fatiga”
AErmengol Gassiot (47 anys) li va aparèixer la tos el 14 de març. De seguida se li van encendre totes les alarmes i va trucar al 061: havia estat en contacte amb tres persones de la conca d’Òdena, un dels focus de la Covid-19 a Catalunya, i alguna d’elles ja havia donat positiu per coronavirus. “Em van dir que m’aïllés”. Però la tos va anar a pitjor amb el pas de les hores. “Vaig començar a tenir dècimes de febre i dificultats per respirar”. La matinada del dia 20 de març va patir forts atacs de tos que l’endemà el van portar a l’hospital de Terrassa, la ciutat on viu.
Allà li van practicar unes plaques. “Em van informar que em farien una PCR perquè els resultats de la prova no els agradaven, però pocs minuts després em van dir que ho havien tornat a revisar i que m’enviaven a casa”. El diagnòstic? Infecció vírica respiratòria inespecífica, sense PCR pel mig.
A finals de març va tenir un indici d’esperança. Els símptomes van començar a afluixar. “La tos es va reduir bastant, vaig deixar de tenir dècimes, la sensació d’ofec va disminuir molt i també l’estranya sequedat a la boca i el coll que no havia experimentat mai abans. Estava convençut que havia completat el cicle. Vaig estar cinc dies força bé”. Però va ser un miratge.
El dia que havia de rebre l’alta la tos va reaparèixer i el seu metge no l’hi va voler donar. “Li vaig insistir una mica perquè tinc un fill en custòdia compartida i feia tres setmanes que no el veia. Em va dir que ni parlar-ne”. Aquest va ser el primer rebrot. “Des d’aleshores ja no he tingut una millora tan sostinguda com la que vaig tenir aquells cinc dies”.
Avui, dos mesos i mig després de l’aparició dels primers símptomes, continua patint els efectes associats a la Covid-19, “que van i venen: puc tenir quatre o cinc dies amb dècimes de febre, després el mateix nombre de dies que no; la tos es manté i hi ha dies que augmenta; sempre sento fatiga, tot i que em permet fer alguna cosa. Podria teletreballar, però no aguanto ni tres hores davant l’ordinador”.
Fa una mica més de quinze dies va tornar a trucar al CAP. “Tornava a tenir molta tos, havia encadenat cinc jornades consecutives amb febre... Volia que em concretessin alguna cosa. Generalment la consigna que rebia era ‘paciència’ i un paracetamol cada vuit hores”. La doctora que el va atendre li va explicar que no li podien fer una PCR per dos motius: el primer, perquè en tenien poques, i el segon –“i va ser la primera vegada
Arriba un moment que no saps si el que et passa t’ho estàs imaginant o si pateixes una altra patologia que no t’han detectat”
que m’ho deien amb tanta franquesa”–, perquè en un cas com el seu no calia fer-la perquè des del punt de vista clínic el diagnòstic no deixava cap mena de dubte. “Fa poc dies vaig entrar al portal del CatSalut, on pots veure el teu historial mèdic, i em vaig adonar que l’havien actualitzat diagnosticant-me com a malalt de Covid-19 des del 15 de març”.
La setmana passada li van practicar una PCR, més de 70 dies després
Estaria bé saber, sobretot, si som un perill per als altres en un context de desescalada com el que tenim actualment”
de l’aparició dels primers símptomes. Ha donat negativa. “La doctora ja em va advertir del possible resultat, perquè després de tant de temps el metabolisme ho negativiza”.
La intranquil·litat que sent per tot el que li està passant –“temo que els símptomes es cronifiquin”– es va atenuar lleugerament quan va saber, “fa pocs dies”, que hi havia altres persones amb els seus mateixos símptomes.
“Arriba un moment que no saps si t’ho estàs imaginant o si pateixes una altra patologia que no t’han pogut detectar. Això em va confirmar que no som malalts imaginaris”.
Entén que per bé que els seus no són “els casos greus que han marcat la imatge de la malaltia” també s’haurien d’estudiar. “Estaria bé, sobretot, saber si som un perill en un context de desescalada com l’actual”, conclou.