Més taurons per la Covid-19 i el ‘Gloria’
Albirament de grans animals marins a la Mediterrània occidental
Més de 15 albiraments de taurons pelegrins (Cetorhinus maximus, el segon peix més gran del món) des que va començar la primavera a la costa oest de la Mediterrània, una xifra clarament superior a la mitjana registrada els últims anys. Aquest és el balanç provisional que avança Claudio Barría, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i especialista en taurons i rajades de la Unió Internacional de la Conservació per la Natura (UICN).
El pelegrí és una de les almenys 40 espècies de taurons presents a la Mediterrània, però per desgràcia totes són “espècies molt poc estudiades i només les dues últimes dècades s’ha començat a cobrir aquest buit, en part perquè sabem que moltes d’aquestes estan en perill d’extinció, en bona part a causa d’activitats humanes com la pesca i la degradació d’hàbitats marins”, explica Barría.
L’augment d’observacions de taurons pelegrins, i d’altres espècies d’aquests grans peixos, com també de cetacis, podria estar motivada per diverses causes, de les quals una seria el confinament humà per la pandèmia. “La reducció del trànsit marítim i de les activitats pesqueres, fruit del confinament per la pandèmia, poden tenir força a veure amb l’augment de les observacions de taurons””.De fet, com que es redueix l’esforç pesquer, taurons com els pelegrins poden estar més temps menjant tranquil·lament a la superfície i facilitar més observacions”, detalla aquest expert de l’ICM-CSIC. A més de menjar, els pelegrins es mouen als primers metres de la columna d’aigua a la primavera per “socialitzar i en conductes d’aparellament”, reconeix Barría.
En tot cas, els privilegiats que aquests dies es poden banyar a les nostres costes han d’estar totalment tranquils. “Els taurons pelegrins mengen plàncton, a la Mediterrània. Principalment copèpodes i eufàsids”, recorda amb
La borrasca del mes de gener hauria fet créixer la producció de plàncton, l’aliment d’aquests esquals
didàctica de científic aquest investigador marí.
La disponibilitat més gran d’aquests dos grups de crustacis petitíssims és precisament la segona causa probable de la presència superior de pelegrins aquesta primavera a la nostra costa. “Alguns estudis indiquen que la borrasca Gloria del gener d’aquest any podria haver augmentat una mica la producció primària i l’aparició de blooms [floracions] planctònics”, que atreuen la presència de taurons.
Els experts del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat coincideixen que la borrasca Gloria i les abundants precipitacions dels últims mesos han facilitat el transport de nutrients a través dels rius fins al litoral, i també que la disminució d’embarcacions pot haver afectat la presència puntual més gran d’espècies com el pelegrí.
La tercera causa més probable d’aquest aparent boom dels taurons mediterranis és que “aquests dies tots hem estat més pendents de les xarxes socials, on es difonen molt fàcilment qualsevol tipus d’observació d’aquesta mena d’animals”, apunta Barría.
El més important, en aquest cas, és que lluny de les fabulacions de Steven Spielberg ara els humans ens interessem per la vida d’espècies tan valuoses i amenaçades com els taurons.