Voluntaris contra la solitud no desitjada
Són les onze del matí quan sona el timbre al pis de Juan Luis Martí, situat a l’avinguda de la República Argentina de Barcelona. “Baixes?”, li pregunta Gabriel Farrerons. El retrobament després dos mesos i mig sense veure’s en persona pel coronavirus té lloc al replà de la finca. “Som vius, que no és poc!”, exclama en Juan Luis. Se li intueix emoció als ulls i un somriure li envaeix la cara quan mostra la seva llarga barba durant un segon. “És la primera vegada que me’n deixo”, explica. Un xoc de colzes substitueix l’abraçada. Les trucades han reemplaçat les trobades durant tot aquest temps de reclusió. En Juan Luis té 77 anys i viu sol. En Gabriel és un voluntari de l’associació Amics de la Gent Gran, que segons el seu director, Albert Quiles, és una “entitat de voluntaris que lluita contra la solitud no desitjada a través de l’amistat”. En Juan Luis i en Gabriel es reconeixen com a amics.
Comença el passeig amb rumb al parc del Putxet, on els espera un banc, ombra i xerrada. “Els Amics de la Gent Gran em van canviar la vida”, descriu sense dubtar en Juan Luis. Va conèixer aquesta associació sense ànim de lucre fa un parell d’anys, en ple procés de dol per la mort de la seva dona. “Fan una tasca magnífica. M’acompanyen. He fet coses gràcies a ells que no hauria pensat fer mai. Gairebé em van obligar a sortir”, reconeix. Visites, activitats i moltes coses més: “Buscant perfils semblants en gustos i aficions hem posat en Juan Luis en contacte amb altres usuaris de l’entitat. Solien quedar per veure el futbol, per exemple”, explica en Gabriel. Companyia.
Però la pandèmia va paralitzar les reunions. Des d’aleshores, entre les trucades d’en Gabriel i del seu grup de nous amics, aquest senyor manté unes cinc o sis conferències diàries, que són un antídot per a la solitud durant el confinament.
Algunes són d’una psicòloga.
Els Amics de la Gent Gran atenen unes 2.600 persones a Catalunya i altres punts de l’Estat. Es va fundar el 1987. “Amb el coronavirus es va dissenyar una guia d’atenció telefònica per encarar les trucades a persones que han passat situacions complicades”, assenyala el director. “Quan han necessitat suport emocional hem actuat directament, però també hem fet de pont per resoldre altres necessitats bàsiques. Ens han trucat persones amb molta angoixa. Algunes ens deien que del virus no, però que es moriran de pena. És molt important considerar la salut emocional de les persones ”, afegeix Quiles.
El retrobament entre en Juan
Luis i en Gabriel no és l’únic. Aquesta setmana han començat les primeres visites, amb totes les mesures de seguretat pertinents. Per a l’estiu, que serà complicat, preparen petites trobades grupals organitzades per barris. “La solitud no desitjada és un gran problema que es cura amb companyia. Per qüestions laborals, sempre viatjant, no vaig poder cuidar els meus pares com ho volia fer. Em vaig prejubilar i vaig entrar a Amics de la Gent Gran. N’aprenc moltes coses, d’ells, i és una satisfacció veure el seu somriure”, resol el voluntari Gabriel.
Comencen les primeres trobades presencials entre voluntaris i persones grans que viuen soles