El viatjant de Calserra
AVilanova i la Geltrú, la ciutat que el va acollir a finals dels anys seixanta, Pere Campuzano era més conegut com el propietari de Calserra, la botiga de roba del carrer Caputxins. Es tracta d’una botiga històrica fundada el 1913 de què es va fer càrrec el 1969 quan la va comprar als seus primers propietaris. Avui la família Campuzano continua treballant darrere el taulell.
Pere Campuzano va néixer a Barcelona el juliol del 1935. Era el fill d’un matrimoni singular: el seu pare havia nascut a Archena, a Múrcia, i la seva mare era de Falset (Priorat).
Les dues famílies van emigrar del camp a la ciutat, com ho van fer centenars de milers de persones al llarg del segle XX. El pare i la mare d’en Pere es van conèixer a la capital catalana, al barri del Guinardó, on vivien les dues famílies, incloent-hi l’avi Isidre, un personatge que tindria un considerable ascendent sobre tots ells.
L’Isidre havia estat militant d’Esquerra Republicana, i la seva experiència com a derrotat a la Guerra Civil va perdurar en la memòria de tots ells.
Al Guinardó el pare de Pere Campuzano havia fundat una petita empresa, un taller de gorres i barrets amb què començaria la nissaga de comerciants de roba que ha arribat fins avui. El jove Pere va començar a treballar en el món tèxtil, i molt aviat va assumir la tasca de representat de comerç de la marca del seu pare per tot Catalunya, un país que recorria de dalt a baix venent els productes de la casa.
El seu fill Carles encara recorda de petit les absències del seu pare, que sortia amb el seu Renault 4L a vendre amb el mostrari sota el braç.
Va ser en aquests viatges que el 1969 va tenir l’oportunitat de comprar el negoci de Calserra, la botiga de gorres i barrets que llavors regentaven les filles del fundador.
Un cop adquirida, la família Campuzano va decidir abandonar Barcelona i anar-se’n a viure a Vilanova i la Geltrú, on creixerien els fills d’en Pere i la Maria Antonia: en Carles –que ha estat durant anys diputat al Congrés per CiU– i les seves germanes, la Judit i la Gisela, que continuen al capdavant de Calserra.
En Carles el recorda com un venedor nat, un home afable que et rebia a la botiga amb els braços oberts. Si el comprador volia uns mitjons sortia amb un vestit. Aquesta ha estat una broma recurrent a la família, prova dels grans dots per al comerç de Pere Campuzano.
Els fills van créixer a Vilanova, educats en una escola progressista pròxima a la botiga , i es va desenvolupar la seva pròpia consciència política inoculada, en part per l’experiència de l’avi Isidre.
Com tota aquesta generació, va viure amb entusiasme el canvi de la dictadura a la democràcia i fins i tot va arribar a formar part de la candidatura de Convergència a les eleccions municipals en un lloc secundari, perquè la prioritat sempre va ser la botiga.
Era aficionat al futbol i molt bromista. Li agradava viatjar. Amb els fills encara petits els portava a recórrer les espanyes, incloent-hi, esclar, Archena, el poble d’on havia sortit el seu pare a la recerca de la prosperitat, que van saber construir. /