Buscant la mare

Dolores Pujol Clemente, de 87 anys, és una víctima més de la Covid-19; i els seus fills, d’una situació dantesca: durant dos dies no van saber on estava ingressada.

El 16 de març la Dolores se sentia malament. La família va trucar a una ambulància i se la van emportar. Allà va començar el calvari. Ningú no informava els fills d’on era, i aquests –dos són advocats– van amenaçar amb una denúncia per segrest. Al final una infermera se’n va apiadar i els va dir: “Pregunteu-ho a Vall d’Hebron”.

Havia estat a urgències d’aquest centre, però la van traslladar a Sant Rafael. Allà fins i tot la van poder visitar alguns cops, sense cap mesura de protecció. La María José, una de les filles, explica que el 5 d’abril va trucar per saber com estava i li van comunicar que havia mort.

La Dolores havia treballat tota la vida. El seu pare era català i gairebé no parlava castellà; i la seva mare, de Múrcia, amb prou feines entenia el català. Ella va néixer al barri xino, i des dels 14 anys ajudava la seva mare als taulells de les carnisseries que anaven obrint. Era una persona d’intel·ligència natural, educada “a la universitat del carrer”, explica la María José. Es va casar amb Humberto Ruiz, de qui va quedar vídua el 2014, i van tenir cinc fills.

Si trista va ser la mort, trist va ser també l’enterrament. Pel protocol de la Covid-19, ni tots els fills van poder pujar al cementiri de Montjüic. El cos va arribar en un cotxe de morts i ells en un altre. El van descarregar i els treballadors el van enterrar. Després cadascú se’n va anar per la seva banda. “I ja està”, diu la María José. /