El que diuen les portades
El primer número del diari que avui teniu a les mans va sortir al carrer el febrer del 1881 amb una portada plena només d’anuncis. Remeis contra malalties, botigues de roba i fins i tot funcions teatrals omplien la primera pàgina de La Vanguardia 49.825 números abans que el que avui ha arribat als quioscos. La publicitat ha estat sempre una de les fonts fonamentals de finançament del periodisme. Llegir aquest diari en paper només costa 1,50 euros. Hi ha poques coses més barates que un diari, però al darrere de cadascuna de les seves pàgines hi ha moltes hores de feina diària de nombroses persones, no només de periodistes, perquè la informació arribi als lectors, ja sigui en format físic o digital.
Cada cop que La Vanguardia i altres diaris llancen una edició en paper amb una publicitat a tall de falsa portada apareixen els puristes de torn per assenyalar com a heretgia aquesta operació comercial que és en l’essència del periodisme des dels orígens. L’última va ser dilluns amb motiu de l’anunci publicat pel Govern espanyol sobre la desescalada amb el lema “En sortim més forts”. Aquests custodis de les essències assenyalen que els diaris “venen” les seves portades. No us els creieu. És mentida. Els diaris sempre conserven la portada. Tan sols ofereixen un suport físic més que adequat per a la publicitat. Quan passem l’anunci trobem la portada del diari, la targeta de presentació diària d’un diari de paper als lectors.
Les primeres pàgines dels diaris diuen moltes coses. Són un dels elements que, malgrat la seva simplicitat aparent, resulten més complexos de fer en un diari. De vegades els diaris troben maneres impactants de presentar-se als lectors. Aquesta setmana The New York Times va dedicar tota la portada als noms de 1.000 dels 100.000 morts per la Covid-19 als Estats Units. Era una manera de mostrar amb claredat la tragèdia. Podrien estar més de tres mesos fent el mateix cada dia per donar els noms de totes les víctimes que hi ha actualment.
La setmana ha donat per a una altra portada que cal destacar. Una suposada primera pàgina de Folha de S. Paulo, un diari crític amb el president del Brasil, Jair Bolsonaro, oferia una gran foto del mandatari amb el titular “El president més gran del Brasil”. En lletra petita, s’assenyalava que el polític havia dit en una reunió que qualsevol que fos lloat per aquest diari o per O Globo perdria el càrrec, de manera que el diari estava “provant un negoci”. Aquesta portada era falsa.
Potser hauria estat més pròpia d’un diari satíric que d’un d’informatiu. Ara bé, era una imatge inventada i difosa a les xarxes socials. Folha de S. Paulo no va fer mai aquella primera pàgina. La seva d’aquell dia va ser més seriosa, més rigorosa i més respectuosa amb els seus lectors i el periodisme. Les portades diuen moltes coses.