“Cal recobrar aviat les llibertats arraconades durant la pandèmia”
BARCELONA TRIBUNA Marc Antoni Broggi President del Comitè de Bioètica de Catalunya
La pandèmia del coronavirus ha enfrontat la humanitat a importants reptes de caràcter social, econòmic i sanitari. La gravetat de la crisi es pot mesurar en xifres: més de 355.000 morts i 5,7 milions d’infectats a tot el món.
El desconeixement de la malaltia ha provocat que els governants hagin hagut de prendre decisions urgents en un marc d’incertesa global, i hagin hagut de prioritzar la seguretat dels ciutadans davant qualsevol altre bé comú. És per això que una de les òptiques menys explorades fins ara d’aquesta emergència global ha estat la dimensió ètica de les mesures que han dut a terme molts països.
El doctor Marc Antoni Broggi, president de Comitè de Bioètica de Catalunya, i altres personalitats destacades del món econòmic, social, cultural i científic, van reflexionar ahir sobre les lliçons morals que ens deixa la crisi del Covid-19 en la segona edició telemàtica del fòrum d’opinió i debat Barcelona Tribuna, organitzada per Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i La Vanguardia.
“La pandèmia ens ha plantejat problemes ètics fonamentals”, va advertir Broggi. Molts s’emmarquen en la dicotomia entre la seguretat col·lectiva i l’autonomia personal. “Es va identificar ràpidament el bé comú amb la protecció sanitària. S’han arraconat altres drets fonamentals com la llibertat de moviments, de relacions personals i d’activitats. Cal recuperar-los tan aviat com la seguretat ho permeti”, va defensar el doctor en medicina.
Broggi va expressar la seva preocupació pel perill per a la intimitat de les persones que suposen algunes mesures sobre les quals es debat obertament en les societats occidentals, com “el seguiment a través de la geolocalització dels nostres dispositius mòbils, el control de símptomes de la malaltia o els carnets d’immunitat”. Segons el doctor, cal estudiar acuradament la implantació d’aquestes iniciatives: “Cal ponderar si són necessàries i proporcionals, tenint en compte què guanyem i què perdem amb aquestes formes de control; i assegurar-nos que no derivin en discriminació”, va prevenir.
A la trobada, presentada per Miquel Roca i moderada per Ramon Rovira, periodista i director de Relacions Institucionals del Grup Godó, també hi van participar la doctora Anna Carreres, cap del servei d’urgències de l’hospital Trias i Pujol; Ramon Maria Nogués, catedràtic
Broggi alerta sobre el perill per a la intimitat de mesures com ara el seguiment per geolocalització
de Biologia de la UAB, i la periodista Ana Macpherson.
Nogués va aportar la visió antropològica sobre la crisi. “Hem de reflexionar sobre si els éssers humans som uns depredadors responsables. Les pandèmies són naturals si tenim en compte el creixement de l’espècie humana, la nostra interacció amb altres espècies i la mobilitat pròpia del món global. Cada any augmenta la població en 80 milions de persones, i cal alimentar-les. Però que hi hagi granges de 100.000 porcs com passa a la Xina és un perill públic”, va exposar el catedràtic.
Un altre dels temes tractats va ser la gestió de dol de les persones que han perdut els seus éssers estimats i no se n’han pogut acomiadar: “L’aïllament dels malalts greus ens ha fet patir molt”, va explicar la doctora Carreres. “Aviat vam entendre que no podíem deshumanitzar l’atenció sanitària en nom de la seguretat clínica i vam incloure l’acompanyament en els moments finals, sempre vetllant per la salut dels professionals i els familiars dels pacients. Però vam estar molts dies al caire de l’abisme. D’aquesta crisi en traiem una altra lliçó: les retallades que es van fer sobre béns comuns com la sanitat s’haurien de revertir”, va concloure la responsable mèdica.