Vendre llibres a cop de pedal
Una llibretera de Tres Cantos, a Madrid, salva el negoci repartint 2.000 llibres i recorrent 600 quilòmetres amb bicicleta
Elena Martínez Blanco s’ha convertit en una petita celebrity a Tres Cantos, un municipi de 47.000 habitants, 20 quilòmetres al nord de Madrid. L’Elena, de 41 anys, mestra, filòloga i escriptora de llibres infantils i juvenils, s’ha armat de coratge en aquesta crisi i ha tirat endavant el seu negoci, la llibreria Serendipias, a cop de pedal. Els seus números sorprenen. Des que el 14 de març va tancar la botiga per l’estat d’alarma ha venut 1.995 llibres fent-se publicitat a les xarxes socials amb vídeos casolans i després repartint les comandes amb una bicicleta vella que va recuperar del quarto dels mals endreços. Ha recorregut més de 600 quilòmetres, entre vuit i deu cada dia. Els miracles existeixen: les dues últimes setmanes d’abril va vendre més llibres que si hagués tingut la llibreria oberta.
Per Elena Martínez, l’explicació té diverses causes. La primera: empatia, una cosa que tots els llibreters coneixen molt bé, consubstancial a un ofici que s’està perdent. L’Elena va obrir Serendipias fa quatre anys: “Vagi decidir fer-ho llavors perquè era ara o mai. El meu pare em va ajudar a fer un pla de viabilitat del negoci. Si no ho hagués fet, me n’hauria penedit tota la vida; sempre havia somiat ser llibretera, malgrat que econòmicament és arriscat perquè no és mai bon moment per obrir-ne una. Els números han estat molt més bons que no esperàvem”.
De totes maneres, tot es podria haver ensorrat per a Elena Martínez el 14 de març, quan el decret d’alarma va obligar a tancar les llibreries perquè en aquell moment Sanitat no va considerar que els llibres fossin productes essencials. “Si tanco i no venc, no podré tornar a obrir”, va pensar l’Elena. La inspiració per salvar el negoci li va venir d’una de les característiques de Tres Cantos, un dels municipis d’Espanya amb més venda en línia per habitant. Una altra dada. Tres
Cantos és la ciutat espanyola que més llibres compra per Amazon, un 419% més que la mitjana nacional.
L’estratègia orquestrada per la llibretera es va afermar en diversos pilars: al matí gravava un vídeo en directe a Facebook en què seleccionava uns quants llibres de què feia publicitat explicant-ne una mica la trama; després, una vegada rebudes les comandes, repartia els llibres pel poble amb la bicicleta (i quan no donava l’abast l’ajudava el seu pare). A la nit, a les 21.30 h, tornava a fer servir les xarxes socials per llegir un conte a la canalla, i això ho va fer durant 50 dies seguits.
Per a sorpresa de l’autora, l’estratègia va començar a funcionar molt bé des del primer moment. “Al principi tenia dues o tres comandes al dia, però molt aviat el boca a boca va fer que les vendes es disparessin. Quan el meu cas va sortir en algunes televisions, les comandes van pujar molt. Hi va haver dies que en vaig tenir més de cinquanta”, explica.
Sempre els reparteix el mateix dia, de vegades només al cap d’una hora.
L’últim element d’aquest camí cap a l’èxit han estat les vendes fora de Tres Cantos: “Els últims dies he rebut peticions, que he enviat per missatgeria, a pobles de Màlaga, Huelva, València i Granada. No m’agrada gaire, perquè sempre demano que la gent doni suport al comerç local”.
Què llegeix la gent en aquests temps de crisi? “Al principi el que més em demanaven era literatura infantil. A poc a poc em van anar arribant les comandes per a adults. Sobretot novel·la històrica; llibres, per exemple, de Santiago Posteguillo. L’avorriment ha funcionat bé en aquest sentit, perquè ha impulsat la lectura per a la qual en cap altre moment no es tenia temps. A més a més, la gent es cansava de veure tanta tele”, diu l’Elena.
La venda estrella ha estat l’última novel·la de Santiago Posteguillo, Y Julia retó a los dioses, la continuació del premi Planeta de l’any passat (Yo, Julia), que va aparèixer al febrer. Després s’ha venut molt bé De la melancolía, d’Espido Freire. També ha funcionat la venda de novel·les
més lleugeres, amb una mica d’humor. “D’assaig, la que hem venut més ha estat El infinito en un junco, d’Irene Vallejo, un recorregut sobre la història de la literatura”, explica l’Elena.
La llibretera no recomana manuals d’autoajuda. “A la llibreria no en tinc perquè no hi crec. Els porto si me’ls demanen”. De llibres infantils els que més sortida han tingut han estat els de la col·lecció Anna Kadabra, de Pedro Mañas i David
Sierra.
Des que es va permetre la reobertura de la llibreria, el 18 d’abril, l’Elena ja delega en el seu pare, Víctor Martínez, gairebé tot el repartiment de les comandes. “Ja gairebé no em puc moure d’aquí perquè la gent vol que jo li recomani els llibres, però el repartiment amb bicicleta continuarà sempre. És una mica el nostre segell”, explica.
Serendipias. Una paraula no gaire coneguda. Una troballa que no esperàvem. “Li vaig posar aquest nom perquè em va semblar molt bonic. Quan algú entra a la llibreria moltes vegades no sap quin llibre s’emportarà. Moltes vegades sembla que s’emporta el llibre que l’estava esperant”, diu l’Elena. Per ella això és el que ha estat aquesta crisi que ningú no esperava. Serendipias. Una manera inesperada de treure a la superfície la cultura.
Els llibres més venuts han estat les novel·les històriques; sobretot ‘Y Julia retó a los dioses’, de Posteguillo