El retrobament de Rosell i Laporta
Els dos expresidents del Barça es van veure després d’una trucada de l’antic líder de l’Elefant Blau
Retrobament d’expresidents al Barça. Més que això: diàleg i fins i tot conciliació entre dos enemics durant molts anys irreconciliables que en època de dificultats han aparcat la rancúnia. El dia que Sandro Rosell presentava el seu llibre Una forta abraçada (Plaza & Janés) sobre els 645 dies que va passar en presó preventiva per un cas de què va ser absolt va revelar a RAC 1 que el també exdirigent blaugrana Joan Laporta li va telefonar quan va sortir de la presó. “Em va trucar. Vam parlar durant molt de temps i ens vam veure un moment. Li vaig dir: ‘Sincerament, jo no t’hauria trucat. Serà molt difícil que tinguem una bona relació perquè jo he dit moltes coses dolentes de tu i tu de mi’. Però els dos vam fer una cosa per sentir-nos molt orgullosos, allò del 2003 va ser molt bonic. Des d’aquell any fins ara és la millor etapa del Barça”.
Laporta després va confirmar aquest esperit conciliador a les xarxes socials. “Malgrat que en determinades circumstàncies sigui més difícil fer la pau que fer la guerra, Sandro Rosell sap que si em necessita pot comptar amb mi. Es tracta de viure la vida plenament, mirar endavant sense rancúnia i sumar i sumar, i, si es pot, multiplicar”, va exposar Laporta a Twitter. Després va afegir que espera que Rosell “superi el dolor de la presó injusta i desproporcionada que ha tingut”.
Unes paraules destacables, tenint en compte les innombrables batalles entre tots dos, per exemple la de l’acció de responsabilitat que va presentar la junta de Rosell contra els seus antecessors. “No va ser una decisió meva; va ser una decisió de l’assemblea de compromissaris. Jo no vaig impulsar l’acció de responsabilitat, m’hi obliga la llei, la llei de l’Esport. Perquè hi havia un fons de maniobra negatiu. Surt que sí i cal complir-ho. Em sap greu el que va passar després amb aquests directius”, va dir Rosell. Manifestacions que també van trobar unes paraules de Laporta. “Me n’alegro que li sàpiga greu el que ens van fer als meus companys de junta i a mi amb la injusta acció de responsabilitat que finalment vam guanyar als tribunals”.
Des del 2003 el Barça ha viscut una llarga etapa en què Rosell primer va ser l’artífex del fitxatge de Ronaldinho i després del de Neymar. Ahir va tornar a defensar el preu del futbolista i la legalitat d’una gestió per la qual el Barça va acabar acceptant una culpabilitat. “Jo no ho hauria acceptat. Bartomeu em va explicar que havien de pagar l’aval, que era gairebé igual que la multa. La meva opinió és que els contractes estaven ben fets. La pregunta és saber qui hi ha al darrere del soci que va interposar la demanda, qui li va pagar la festa”.
A la festa que no es pensa apuntar Rosell és la de les eleccions del Barça de l’any que ve, segons va confirmar en una roda de premsa telemàtica per la presentació del seu llibre. “No em presentaré una altra vegada perquè vaig prometre a la meva mare que no ho faria mentre ella fos viva, i espero que visqui molts anys. Ara bé, un amic meu sempre diu que no diguis mai mai, però la idea és mai”.
Sobre les seves filiacions polítiques, Rosell va proclamar que és “independentista de cor però encara no de cap”. En aquest sentit, va criticar TV3 perquè entén que “va censurar” una part del documental sobre la seva figura que va emetre el 16 de maig, una controvèrsia que va provocar que el director del documental, Víctor Lavagnini, en retirés la signatura. “Que això passi a Catalunya, al segle XXI, en una televisió pública, em sorprèn. Em sento catalanista i independentista. Amb el cor, m’encantaria que Catalunya fos un país. Però amb el cap no ho veig per coses com aquesta de TV3. No m’agradaria viure en un país independent en què la seva televisió pública exerceix la censura”.
Des d’un punt de vista més personal, per Rosell l’etapa de confinament ha estat fenomenal. Sobretot, tal com va explicar ahir, en comparació amb la seva vida en presó preventiva. “Ara he pogut tenir Internet, Netflix i sobretot ser amb la meva dona i les meves filles tot el temps durant més de 70 dies. Crec que no estarem mai tant de temps junts. Si es compara amb els 100 metres d’ús comú que teníem a la presó, on passàvem 15 hores en una cel·la de 12 metres, amb només 5 minuts de telèfon al dia...”. Malgrat això, va assegurar que pot perdonar tothom “menys als que han fet plorar la meva mare”.
L’exdirigent barcelonista va tornar a subratllar que darrere del seu cas hi ha moltes pressions, molta activitat en les denominades clavegueres de l’Estat. Va dir que es troba tranquil i bé, fins ara molt centrat en el llibre i en la querella que ha presentat contra la jutgessa Carmen Lamela. “No soc un justicier, però vull saber la veritat. Vull saber si s’ha equivocat molt o si ha prevaricat”.
En referència amb això, va assenyalar Lamela com a part de l’engranatge en contra seu. “Ha de ser una persona a qui les meves decisions han molestat o amb què no ha congregat. Hi ha algun motiu esportiu, polític, empresarial i al final personal. Una cosa que vaig fer no li va agradar i és una vendetta. Algú que té la força per moure les clavegueres de l’Estat per atacar un innocent”. Entre les qüestions sobre les quals li agradaria aprofundir hi ha si l’empresari de Mediapro Jaume Roures va tenir algun paper en el seu cas.
Rosell donarà els beneficis del llibre a la fundació del pare Paulino, el rector de Soto del Real.
SANDRO ROSELL “Laporta em va trucar; vam parlar i ens vam veure; li vaig dir: ‘Sincerament, jo no t’hauria trucat’” “Soc independentista de cor però encara no de cap; no ho soc, per exemple, perquè veig que TV3 censura programes” “No vaig de justicier, però vull saber la veritat; vull saber si la jutgessa Lamela es va equivocar molt o si va prevaricar”