El ser i l’estar perico
Fa molt pocs dies, a través d’un bon amic, vaig tenir la sort de parlar una estona, que va acabar sent el doble de temps del previst, amb José María Durán, director general de l’Espanyol. Sisplau, que ningú no intenti especular en cap sentit. Ni des del club hi va haver la necessitat d’establir contacte amb mi –va ser totalment al contrari– ni jo estableixo contacte amb José María Durán per pretendre absolutament res que anés més enllà d’oferir el meu suport moral.
I per a mi va ser un autèntic plaer parlar en termes empresarials amb aquesta persona. Que ningú no pensi que en José María em va comentar coses en concret, ni noms ni futuribles. Tot i que ho vaig intentar, va ser impossible. A més a més, la meva experiència empresarial i futbolística m’exigeix moure’m en el concepte de les idees i filosofies per, a partir d’aquí, saber per on van les coses. Sí que vaig aconseguir que estirés el fil de circumstàncies que ell ha viscut en el món del futbol per veure quina va ser al seu moment la seva manera de reaccionar i les decisions que va prendre. Amb això en tinc més que suficient per dipositar la meva confiança en algú.
La meva conversa no va durar més perquè teníem altres obligacions, però insisteixo que la meva sensació no va poder ser més positiva.
I no puc estar més satisfet perquè al llarg de la conversa, i sense que ell en cap moment fes referència a això, em vaig adonar que distingia de manera meridiana entre el ser i l’estar. Ens hauríem de fer una pregunta. Estant a Primera, avui dia l’Espanyol és realment un club de Primera Divisió? Aquesta pregunta pot ser una ofensa, però aquest no és el meu objectiu. La gestió duta a terme a l’Espanyol ha de tenir el premi d’estar a Primera? Potser aquesta seria la pregunta formulada correctament.
No hem de renunciar en cap cas a estar a Primera; és una necessitat econòmica i emocional, i això en José María ho té ben clar. Però siguem sincers: només has d’estar a Primera si es crea una gestió de Primera, perquè si no acabaràs a Segona.
Per això jo el primer que demano a en José María és una gestió de Primera, perquè així estarem a Primera. Ja no em val una gestió de Segona estant a Primera. És més, amb molt de dolor però gran esperança diria que prefereixo estar a Segona amb una gestió de Primera, perquè sé on acabaré estant.