Cavallets en la intimitat
Nou pilots recuperen el ‘feeling’ després de 94 dies sense rodar en circuit
He de confessar que fa 25 anys que faig curses i ahir a la nit estava nerviós per tornar a anar en moto després de tants dies confinat a casa”. Aleix Espargaró va sortir a les 7 del matí de la seva casa d’Andorra en el seu flamant Porsche 911 Carrera i poc després de les 9 ja treia el cap pel Circuit de Barcelona-Catalunya preparat per pujar a una Aprilia RCV 1100 de Superstock (derivada de sèrie), res a veure amb un prototip de MotoGP. “Però això ja és una moto que corre, arriba als 310 km/h al final de recta”. I del que es tractava el primer dia de tornada a la feina era de “recuperar sensacions”, el feeling de què tant parlen els pilots. En total nou –7 del campionat de MotoGP i dos del de Superbikes– van poder rodar ahir a Montmeló, que va reobrir les portes de manera puntual per permetre la tornada a l’activitat motera.
Com a instal·lació singular per a la tecnificació d’esportistes de motor, reconeguda per la Secretaria General de l’Esport, el Circuit té la facultat d’obrir per acollir entrenaments privats. Com el CAR. Això sí: a qui ho demani de la llista de pilots d’alt nivell, i pagant lloguer. I, esclar, respectant els protocols de seguretat i mascaretes per garantir la salut de tots els presents, entre ells La Vanguardia, testimoni de la matinal d’assajos (fins a les 14 h) en una instal·lació gairebé fantasmal, sense ànima. Amb els professionals indispensables.
Després de franquejar la garita de la porta principal, previ control de la temperatura, l’espai habitual del pàdoc totalment desert rep el visitant. Nou garatges són oberts, separats per dos o tres boxs de seguretat. Dins de cada un, un solar: només dos tècnics per moto –totes de sèrie o derivades; no es pot rodar amb el prototip de competició–, un cavallet per pujar-hi la muntura, un parell de cadires i un ordinador. Al traçat, una ambulància preparada per a emergències i comissaris de pista a cada revolt. El just i necessari per sortir a rodar.
“He pogut fer-hi 45 voltes. Bé. Prou per agafar el ritme, tornar a tenir les sensacions de pilotar. Durant l’aturada he pogut entrenar el físic, però el cos et demana moto, tornar a experimentar la sensació de velocitat”, explica Ana Carrasco, la pilot murciana de Supersport300, la categoria menor de Superbikes en què va ser la primera dona campiona d’un Mundial FIM (2018). “Em sento una mica privilegiada per ser de les primeres a entrenar-se en circuit; això em donarà ritme per a l’inici del campionat (cap a l’agost)”, explica Carrasco, que per la proximitat de la seva residència, a Granollers, ja ha repetit els dos dies d’entrenaments a Montmeló.
Igual que el barceloní Gabri Rodrigo, pilot de Moto3, també repetidor. “Al començament et sents una mica estrany damunt de la moto, però en dues voltes t’hi acostumes”, comenta. “A més, conèixer el Circuit també ajuda a familiaritzar-se”.
Per bé que per Antonio Jiménez, cap de mecànics d’Aleix Espargaró, l’avantatge de rodar aquests dies, amb una moto que no és la de competició, és relativa. “Aquestes màquines [derivades de sèrie] són a anys llum de les de MotoGP: ni el motor ni l’electrònica ni les suspensions ni els frens ni els pneumàtics s’assemblen en res... Però els pilots recuperen el feeling...”.
Sensacions que ha assaborit en 40 voltes Aleix Espargaró després d’haver estat des del test de Qatar de pretemporada (del 22 al 24 de febrer) sense pujar a una moto grossa. “Si no són tres mesos, gairebé”. Són 94 dies. “Buf... Però la sensació més estranya no és per anar en moto, sinó per sortir de casa, per tornar-me a trobar amb el meu tècnic i el meu mecànic tres mesos després, per posar-me la granota i el casc... Coses elementals que no hauria valorat mai, i que després d’aquest confinament valores i molt”. I, sobre la moto, la sensació única de les inèrcies, de la velocitat. “Lògicament, pilotar no s’oblida, és com anar en bicicleta, però la sensació de velocitat durant les dues primeres
RETROBAMENT TRES MESOS DESPRÉS “No t’oblides de pilotar, però la sensació de velocitat durant les dues primeres voltes és xocant”
voltes és xocant. El que més notes és la sensació d’anar de pressa, la mobilitat del cos, el treball muscular que no hi ha manera de replicar als entrenaments a casa, i això és molt benvingut”, comentava el de Granollers, que minimitza el suposat avantatge per entrenar-se abans que d’altres. “No crec marqui una gran diferència, com sí que ho farà entrenar-se amb la MotoGP”. Com el seu germà Pol, que fa dos dies que roda al circuit austríac de Spielberg amb la KTM oficial, amb gairebé 200 voltes acumulades “d’adrenalina i felicitat”, deia.