Un trist centenari
Nissan va ser la primera empresa japonesa amb planta a Europa quan va comprar Motor Ibérica
Va resistir una guerra civil, l’autarquia, l’enorme crisi que va marcar la transició i la recessió del 2008, però no ha pogut superar la convulsió que ha sacsejat els fonaments de Nissan i de la seva aliada Renault després de l’escàndol del seu anterior president, Carlos Ghosn. La vella Motor Ibérica no podrà celebrar el centenari aquest 2020, com li hauria tocat, i en lloc de festes s’imposa la música fúnebre i la tristesa tan pròpia d’aquesta pandèmia del coronavirus.
Encara que els rumors de tancament de la factoria de Barcelona s’han anat succeint de forma periòdica al llarg dels anys, la decisió és més dura al coincidir amb el confinament, que va truncar les possibilitats de mobilització dels treballadors. El 2020 no representa només el centenari de Motor
Ibérica. També es compleixen 40 anys des que la companyia va passar a l’òrbita de Nissan, la primera empresa automobilística japonesa en tenir fàbrica a Europa, i en concret a Barcelona. Després obriria al Regne Unit.
L’origen de Motor Ibérica es troba a Cadis, quan el 1920 Ford va establir allà la seva filial espanyola. Tres anys després, el 1923, l’empresa es va traslladar a Catalunya i va muntar la fàbrica a l’avinguda Icària de Barcelona, on es van fabricar, entre d’altres, el mític Ford T i també tractors. A partir del 1929, la companyia va passar a dir-se Ford Motor Ibérica i va anar resistint malgrat nombroses vicissituds, sobretot després de la guerra i l’experiment dels cotxes de gasogen que van dominar l’època.
Però el 1953, quan ja estava en marxa el naixement de Seat i la implantació de Renault a Espanya, Ford va decidir abandonar. L’empresa va ser nacionalitzada, va passar a denominar-se ja Motor Ibérica, i va anar creixent amb una gamma de camions i tractors que es comercialitzaven sota la marca Ebro.
Deu anys després de la marxa de Ford, una altra empresa dels Estats Units, Massey Ferguson, es va convertir en soci de referència, amb un 36% del capital, i el 1967 la companyia es va traslladar a les actuals instal·lacions de la Zona Franca, on ha estat fins ara.
Després de la mort de Franco, les expectatives d’una incorporació d’Espanya al llavors anomenat Mercat Comú, va despertar l’interès dels fabricants japonesos per establir bases industrials a Europa per tal d’evitar així els aranzels i les quotes d’importació que regien llavors. Nissan va ser la primera: va comprar la participació de Massey Ferguson el 1979 en una negociació dirigida per Juan Echevarría, el que després seria durant dècades el president de Nissan Motor Ibérica. La va comprar per 3.000 milions de pessetes de l’època (una mica més de 18 milions d’euros ara).
Els japonesos, tota una raresa en una Espanya que just estava entrant en democràcia i obrint-se al món, van començar amb un 36%, un percentatge que van anar elevant progressivament fins a arribar al 100% el 1994, quan Motor
Ford va crear l’empresa a Cadis el 1920 i 3 anys després la va portar a Catalunya; Nissan la va comprar fa 40 anys
Ibérica va sortir definitivament de borsa amb una opa d’exclusió.
El primer model, i també el més longeu, aportat per Nissan va ser el totterreny Patrol, al qual aviat es va afegir la Nissan Vanette. Després arribaria el Terrano, que també va superar de llarg els deu anys de vida, i el Pathfinder, en l’àmbit dels 4x4. Els directius espanyols i els sindicats sospiraven, no obstant això, per aconseguir l’adjudicació d’un turisme per guanyar volum, però els resultats no van ser satisfactoris i tant el Tino com el Pulsar van tenir una curta vida.
Des de fa gairebé dos anys, la pèrdua de models amb la consegüent baixada de la producció ha estat una constant. Avui la planta de Zona Franca, que es caracteritzava per la seva versatilitat, només disposa de dos productes: el pick-up i la furgoneta elèctrica eNV200. Ahir, el conseller delegat del grup, Makoto Uchida, es va encarregar de remarcar que la demanda de pick-up va a la baixa a Europa, per la nova consciència mediambiental, i també a tot el món. I la retirada de la furgoneta a Barcelona era ja una cosa imminent, després del trasllat de la versió dièsel a una planta francesa de Renault.
Gianluca de Ficchy, el president europeu de Nissan, no va voler revelar ahir on s’emportarà l’actual producció de Zona Franca, encara que totes les conjectures apunten que la furgoneta l’assumirà Renault, mentre que el pickup podria anar a una planta de Nissan a Sud-àfrica.
“Resulta incomprensible que una planta que ha pogut fabricar tractors, camions, furgonetes, totterrenys i turismes pugui desaparèixer i no s’aprofiti el seu
know how i la flexibilitat i competitivitat demostrada al llarg dels anys per les plantilles”, destaca Ramón Salsas, durant anys responsable de relacions institucionals de la companyia.
“Hem arribat a fabricar cinc models alhora, una fita única al món”, apunta Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres a Catalunya. Ahir va ser un dia de cares llargues, ansietat i gran tristesa entre la plantilla. Però segons Pacheco, “queda partit per jugar si anem de la mà les administracions i els sindicats”.