Gentiloni: el fons de recuperació “no és un programa d’ajust”
El comissari d’Economia recorda que és una eina voluntària però amb condicions
Això no és un rescat, però hi ha condicions. Ni rastre de la troica, aquells homes de negre de macabra reputació, però els països hauran de presentar i veure aprovats els plans de reformes i inversions per aconseguir accés als ajuts. És la filosofia en què es basa el pla de recuperació de 750.000 milions que va presentar dimecres Ursula von der Leyen.
En l’explicació dels detalls, ahir van comparèixer a Brussel·les el falcó i el colom; el comissari amb fama de dur, el vicepresident Valdis Dombrovkis, i el que llueix reputació de flexible, Paolo Gentiloni. Van explicar la mateixa història, sense contradiccions, encara que amb entonacions diferents. L’italià va insistir a trencar els lligams amb tota semblança al fons de rescat utilitzat en la crisi del 2012. “Això no és un programa d’ajust amb un nom diferent. Aquesta és una nova eina, que és voluntària i està basada en les prioritats nacionals establertes”, va dir Gentiloni.
D’aquest fons en concret, que és el tronc principal del pla de recuperació, Espanya en pot aconseguir el 19,88% del total de les transferències sense retorn, la qual cosa suposa 66.579 milions d’euros. És el segon país que més n’obté, només per darrere d’Itàlia, que s’emporta el 20,45%, 68.482 milions. Percentatges que corresponen amb l’esperit d’aquests ajuts, centrats en els països més tocats per la crisi i per les seves conseqüències econòmiques. En el conjunt del pla, sumant tots els seus diferents instruments, Espanya obtindrà 140.466 milions d’euros, dels quals 77.324 milions en subvencions i la resta en crèdits.
Per accedir als fons, cada país ha de presentar un pla especificant els seus objectius i la manera d’arribar a ells. Els diners s’aniran distribuint en partides que s’autoritzaran a mesura que es vagi constatant el compliment dels objectius fixats. “Quan presenti un pla nacional, cada país explicarà com contribueix a aconseguir les prioritats en el semestre europeu”, va dir el vicepresident Dombrovskis. Aquest semestre europeu és el mecanisme que supervisa les polítiques econòmiques dels estats membres i servirà també per verificar la bona utilització d’aquestes partides.
El procés començarà l’abril de cada any, quan els països traslladin a Brussel·les un document amb els detalls de les reformes i les inversions
Cada país presentarà anualment a Brussel·les el pla de reformes i inversions per accedir als ajuts
que pretenen fer a càrrec del fons de recuperació. En els plans hauran de justificar cada reforma i demostrar que servirà per enfortir el creixement econòmic i reforçar la cohesió social, i que, per descomptat, són inversions relacionades amb la crisi provocada per la pandèmia.
També especificaran com aquestes mesures enllacen amb les dues grans prioritats marcades per la Comissió Europea, la transició verda i la digital. L’aprovació d’aquests plans es durà a terme per la Comissió Europea però en estret contacte amb els estats membres. Encara que el límit de presentació és l’abril, Brussel·les recomana que ja avancin aquest mateix any el primer esborrany del pla per poder facilitar els ajuts tan aviat com sigui possible.
“Això no va de condicionalitat i intrusió de Brussel·les... però per descomptat que la concessió de subvencions va lligada a l’aplicació amb èxit de les polítiques”, va dir el comissari Gentiloni, resumint el funcionament del procediment de concessió d’aquests ajuts tal com les planteja la Comissió Europea.
Els plans de Brussel·les són que el 60% d’aquestes subvencions estiguin compromeses abans del 2022, i la resta fins a finals del 2024; mentre que els crèdits s’hauran de sol·licitar abans que acabi el 2024, quan el fons deixarà de ser operatiu.