L’ocell de Trump
Maria Fernández Santiago va fer el seu treball de final de màster de Comunicació Corporativa a la UOC sobre l’anàlisi dels tuits del Donald Trump l’últim mes de la seva campanya electoral. Les seves conclusions van ser que Trump no va fer comunicació política, que la campanya va estar fonamentalment centrada en atacar el rival, que el resultat va ser que va aconseguir més impacte que Hillary Clinton i que els seus missatges no van aportar veracitat. Per cert, el títol de l’estudi no podia ser més encertat: Twitter, l’ocell que va portar Donald Trump a la Casa Blanca.
Per tot això, ha sorprès que el president dels Estats Units, en lloc de fer-li un monument al National Mall de Washington a Jack Dorsey, creador d’aquesta xarxa social, l’acaba d’amenaçar de regular-la o fins i tot tancar-la, després que l’empresa qualifiqués per primera vegada un dels seus tuits com “potencialment enganyós”. Twitter resulta un canal imprescindible en la comunicació política, però certament té un gran problema reputacional, la qual cosa segurament ha impedit de mantenir el seu creixement en els últims anys, estancat per sobre dels 300 milions. Una de les mesures que ha pres la companyia per recuperar credibilitat és posar límits a la desinformació mitjançant un sistema d’advertències. Amb això intenta alertar de falòrnies i manipulacions. Durant la crisi de la Covid-19, la xarxa social ha estat implacable quan detectava informació sense contrastar i remetia a enllaços científics segurs o oficials.
El tuit de la discòrdia és un que va enviar Trump denunciant que el governador de Califòrnia faria trampa en les eleccions al seu estat, utilitzant el vot per correu. L’únic que havia passat és que Gavin Newsom havia anunciat que, davant la possibilitat d’un rebrot del coronavirus a la tardor que pogués posar en perill les eleccions presidencials, enviaria material per votar per correu als electors registrats.
L’amenaça de Trump va evidenciar el seu nerviosisme, que també el reflecteix la virulència dels seus tuits en els darrers mesos davant les crítiques per la gestió de la crisi sanitària, que ha assolit la xifra de cent mil morts, i de la crisi econòmica, que ha disparat l’atur fins els 40 milions de treballadors. Twitter ha aconseguit fer del món un lloc més obert i connectat, però certament circula l’insult, la mentida i l’odi en el flux informatiu. Umberto Eco ho va definir així en una conferència a la universitat de Torí: “Segurament Auschwitz no hauria estat possible amb xarxes com Twitter, perquè la notícia s’hagués difós viralment, però té l’inconvenient que dona dret de paraula a legions d’imbècils”.
La companyia sap que té un problema de credibilitat i per això té una estratègia per millorar la fiabilitat global. En el fons, el gran avantatge d’aquesta xarxa és el seu inconvenient: la immediatesa. Fins al punt que li diem al món el que pensem abans fins i tot que ens hàgim parat a pensar-ho.