Els reis de l’última frontera
La disminució del salmons és causa de friccions diplomàtiques entre els Estats Units i el Canadà
La frontera entre Alaska (Estats Units) i els territoris del Yukon (Canadà) és, vista des del riu, una cicatriu de tres metres en un mar interminable d’avets, una ferida gairebé invisible en la immensitat del bosc. La travessen tots els estius milers de turistes que fan el viatge des de Vancouver o Edmonton als seus cotxes caravana, la van creuar els cercadors d’or durant la febre del Klondike al segle XIX, i també els salmons que recorren dos mil quilòmetres des de les aigües salades i gèlides del mar de Bering fins a les dolces del llac McNeil, sense menjar ni beure, dirigits únicament per l’olfacte, a la recerca dels seus orígens, per completar el cercle de la vida.
No és una frontera problemàtica a nivell d’immigració, però sí a nivell ecològic. Fins al 1997, més de 300.000 salmons reals o chinook –l’espècie més cotitzada, per la seva mida, sabor i elevat volum d’oli– la passaven sense necessitat de presentar passaport, enmig d’un viatge èpic, després d’haver gaudit de la seva vida adulta al Pacífic, per pondre i morir al lloc on van néixer, a prop de les diverses fonts del riu Yukon, el tercer més llarg d’Amèrica del Nord després del Mississipi i el MacKenzie. Ara tot just ho fan una dècima part, amb enormes repercussions per a l’ecosistema i l’alimentació dels óssos, per a la forma de vida i la cultura tradicional de les Primeres Nacions (els nadius de la regió). L’esperit dels animals, diuen els yupik, s’ofèn si ells no els pesquen, i fa ja temps que amb prou feines ho poden fer.
Anglaterra i Islàndia van protagonitzar la “guerra” del bacallà, i Espanya i el Canada, la de l’halibut. Alaska i el Yukon no han arribat
Localitats com Ketchikan traspuen l’esperit de l’última frontera, tenen traçats com els dels poblats del Vell Oest i reben turistes que arriben en creuers. Molt a prop hi ha, tot i això, enormes focus de malaltia i pobresa a les armes, però el nivell cada vegada menor de salmons reals que travessen la frontera han estat motiu en més d’una ocasió de conflicte diplomàtic. Els pobles natius es queixen al Govern d’Ottawa, qui al seu torn ho fa a Washington, que remet l’assumpte a la comissió de pesca i caça que estableix les quotes anuals. Per als yupik i altres tribus, el problema és doble: cada vegada hi ha menys chinook (com ells els anomenen), i les quantitats que se’ls permet agafar són simbòliques.
La disminució en els últims vint anys respon a l’escalfament climàtic, al talat massiu d’arbres, a la canalització, a la construcció de preses, a la proliferació de piscifactories, a les fàbriques d’acer i cotó a
Alaska que contaminen les aigües, i als pesticides. Però sobretot és per l’ús, al costat dels Estats Units del riu Yukon i al Pacífic, d’enormes xarxes per a la pesca que inclouen grans extensions, dissenyades per deixar passar entre els forats els peixos petits i atrapar en canvi els millors salmons reals. Els que arribaven als llocs de naixement, el llac Stewart o el llac
McNeil, i que pescaven els yupik, podien pesar fins a 36 quilos. En l’actualitat, un de nou quilos és considerat una joia.
La forma de vida de les poblacions natives gira –o solia girar– entorn de la natura. A l’hivern caçaven ants o caribús, i en congelaven la carn. A l’estiu organitzaven grans festivals familiars al riu per esperar l’arribada dels salmons, i els grans ensenyaven als joves com pescar-los i assecar-los. Avui, la majoria de xavals de les Primeres Nacions no ha participat mai en aquestes activitats, i les considera batalletes que expliquen els avis. Abans eren nòmades, ara viuen a Ketchikan, a Yellowhorse o Dawson City, localitats a l’estil del Vell Oest americà que exploten la cultura de l’última frontera, amb un esperit llibertari i individualista. En la majoria de casos sense feina fixa, dependents dels subsidis estatals, amb greus problemes de diabetis, obesitat, malalties cardíaques, alcoholisme i un elevat índex de suïcidis.
Alaska té una de les rendes per càpita més altes del món, però també considerables bosses de misèria. La població del delta del Yukon-Kuskokwim és la més jove de tot Amèrica del Nord, amb la meitat de la població de menys de divuit anys. És el quart comtat més pobre dels Estats Units (un 25% guanya menys del que es considera imprescindible per viure), i el que té més taxa d’atur. Al poblat yupik d’Emmonak, per exemple, només hi ha 40 llocs de treball per a 800 residents.
L’acord del Riu Yukon estableix quin nombre de salmons han de creuar aquesta frontera gairebé invisible entre els avets, però els objectius (entre 42.000 i 55.000) moltes vegades no es compleixen i les tensions diplomàtiques són freqüents. Els nadius diuen que senten els esperits dels chinook com es queixen amargament.
Desigualtat.
Les piscifactories, les preses, el talat d’arbres i la pesca amb xarxa han delmat el nombre d’exemplars