El rei dels casinos de Macau
STANLEY HO (1921-2020) Empresari del joc
Stanley Ho, anomenat el rei
dels casinos, va ser l’artífex de transformar el petit territori de Macau en la destinació de joc més lucrativa del món. En vida va ser una mica de tot: pobre abans que multimilionari; amant dels luxes gràcies al seu imperi de fitxes i ruletes malgrat que ell no jugava mai; gran donant a causes socials i alhora sospitós de mantenir estrets lligams amb la màfia; patriarca d’una gran família embrancada en agres disputes per la seva fortuna. Després d’aquesta intensa vida, ahir va morir en un hospital de Hong Kong a 98 anys.
Ho va néixer el 1921 a Hong Kong, llavors encara colònia britànica, en una prominent família local. Però la crisi dels anys trenta va ensorrar la seva fortuna. Quan els japonesos van ocupar la ciutat el 1941, va deixar els estudis i va fugir juntament amb altres refugiats a la veïna colònia portuguesa de Macau, on van fer diners fent contraban amb articles de luxe al territori xinès durant la Segona Guerra Mundial.
Amb aquell capital va fundar una indústria de construcció, que va fer l’agost amb el boom urbanístic que va experimentar Hong Kong després de la guerra. Al principi dels anys seixanta va crear la Societat de Turisme i Diversions de Macau (STDM) i va aconseguir els drets exclusius del joc a la colònia portuguesa el 1962, amb el casino Gran Lisboa –un edifici daurat amb forma de flor de lotus– com a estendard. La seva fortuna es va disparar als anys vuitanta i noranta, quan l’aparició d’una nova classe capitalista xinesa continental va portar milers d’amants del joc a les seves taules i ruletes. S’estima que llavors els seus impostos suposaven la meitat dels ingressos de les arques locals.
Però els llums dels seus hotels i casinos també van atreure personatges del baixos fons com les prostitutes i membres notoris de l’hampa local. Els funcionaris –sobretot als Estats Units– sempre van sospitar que les habitacions VIP dels seus locals les van fer servir tríades tan notòries com 14K i Sun Yee On per blanquejar els seus guanys il·legals i infiltrar-se en la indústria del joc.
El seu monopoli va arribar al final el 2002, tres anys després que Macau tornés sota sobirania xinesa. Aquell any Pequín va ordenar d’obrir el territori a les companyies del joc estrangeres per atreure gegants dels Estats Units com Steve Wynn i Sheldon G. Adelson.
Lluny de quedar fora de joc, aquesta competència el va fer apostar per la modernització de les seves instal·lacions i la construcció de nous hotels i casinos de luxe. El 2006 Macau va superar Las Vegas com a capital del joc mundial, i des d’aleshores no ha fet altra cosa que créixer. Quan es va retirar el 2018, Bloomberg va estimar la fortuna de Ho en més de 6.500 milions de dòlars, uns diners que moltes vegades va fer servir en obres caritatives. La seva firma opera avui la meitat dels 40 casinos que hi ha a la ciutat –més d’altres a l’estranger– i dona feina a una quarta part de la població activa del territori.
Casat quatre cops i pare de 17 fills –tres d’ells morts–, els seus últims anys de vida van ser testimoni de com les diferents faccions familiars es barallaven per apoderar-se de la major part del seu negoci, fins i tot a costa de deixar-lo a ell de banda. Amb la seva mort molta gent creu que aquestes disputes es revifaran. “El mercat espera una lluita per l’herència. En aquestes circumstàncies hi podria haver canvis en la propietat de la companyia, amb alguns accionistes augmentant les participacions”, va vaticinar Kenny Ng, analista de la firma Everbright Sun Hung Kai.