Quina malaltia van compartir Stalin, Pablo Escobar, Nabokov i Updike?
Des de temps immemorials, hi ha hagut historiadors que utilitzen detalls personals, la intimitat dels personatges històrics, per explicar grans decisions que van prendre. És un camp fronterer amb la literatura, com demostra Sergio del Molino al seu últim llibre, La piel (Alfaguara), que va sortir ahir a la venda. L’autor, malalt de psoriasi, hi reflexiona sobre la pell humana, tot el que delata, i recorre a alguns casos de personalitats afectades pel seu mateix mal, aquest que els converteix en “monstres que es camuflen utilitzant la roba i el maquillatge per amagar la seva natura”.
La psoriasi és una acumulació de cèl·lules cutànies a la superfície de la pell que forma escames i taques vermelles que causen coïssor i, de vegades, dolor. La va patir el dictador soviètic Ióssif Stalin, que la va convertir en secret d’Estat. La paradoxa d’un poderós que “podia canviar el món però no deixar de gratar-se”, diu Del Molino, que també assenyala la curiositat que dos psoriàsics més (Nikolai Iejov i Andrei Vixinski) formessin part del cercle de Stalin als anys trenta: compartien les aigües medicinals de Sotxi, així com perversos mètodes d’extracció de confessions.
Va ser Vladimir Nabokov, l’autor de Lolita, el que va escriure més sobre els brots ferotges de la seva malaltia, “que, segons alguns dels seus biògrafs, el va portar a pensar en el suïcidi”. Les taques de sang a la roba li fan escriure el 1937: “La meva roba blanca està en tan mal estat que va ser massa incòmode deixar-la a la Jeanne i vaig haver de portar-la a una bugaderia on netejar una camisa costa almenys tres francs”. Es va tractar, en diferents èpoques, amb banys de brea i amb radiacions ultraviolades.
És difícil imaginar-se el gran capo del narcotràfic colombià, Pablo Escobar, amb aquest tipus de problemes de picor i unes taquetes que havia de dissimular amb maquillatge. Del Molino el retrata, com a Stalin, preguntantse com pot aconseguir tantes coses dels altres però veure’s postrat davant la psoriasi.
Un altre escriptor, el nordamericà John Updike, anava sempre vestit amb vestits elegants, potser per compensar l’estat de la pell que hi havia a sota, per amagar-la. Va escriure: “Sempre que he mostrat, en la meva apocada vida, una mica de coratge i originalitat, s’ha degut a la meva pell”. Els seus intensos banys de sol al Carib, que l’exposaven a mals potser més grans, es devien a l’efecte apaivagador que tenien sobre la pell.
Tradicionalment relacionada amb l’estrès, malgrat que avui se sap que és l’expressió d’una malaltia autoimmune més complexa, Del Molino certifica que no és el mal humor el que la provoca, sinó, al contrari, que, senzillament, la psoriasi agreja el caràcter. En tota mena de persones.