Molt més que un recull de la Viquipèdia
Temia que Mrs. America podia ser un rotllo. Endinsar-se als Estats Units dels anys setanta per escriure sobre un moviment polític i social com el feminisme podia ser escaient amb els temps que corren. Però hi havia el perill de convertir una sèrie en un recull d’anècdotes de la Viquipèdia, com havia passat amb When
we rise, de Dustin Lance Black. Però no ha acabat sent el cas. És un relat dinàmic, centrat, viu, amb una set estoica d’humanitat i que desperta interès en totes les dones que apareixen en pantalla.
La sèrie, que aquesta setmana s’ha acabat d’emetre a HBO, té dos pols de referència per explicar la lluita feminista. El reclam és Cate Blanchett com a Phyllis Schlafly, una mestressa de casa conservadora que, després d’intentar entrar a la política, va ser fundadora d’un lobby antifeminista que lluitava contra l’Esmena per la Igualtat de Drets. A l’altre costat hi ha Rose Byrne a la pell de Gloria Steinem, una icònica feminista amb molt control sobre la imatge: el seu pentinat amb les RayBan ajudava a convertir-la en un personatge popular (per
no dir directament pop). I possiblement acabareu la sèrie i us trobareu buscant informació de Shirley Chisholm, Jill Ruckelshaus, Brenda Feigen, Bella Abzug o Betty Friedan, autora de La mística de la feminitat.
La creadora Dahvi Waller escriu una sèrie històrica sobre la complexitat i diversitat del moviment feminista i fent èmfasi en les contradiccions de Schlafly, una dona que lluitava perquè les dones es quedessin a casa mentre ella només volia treballar i obtenir poder. Però Waller sobretot exposa situacions extrapolables al context actual. Als setanta es lluitava pel dret a l’avortament i avui dia als EUA aquest dret està patint forts retrocessos. I sobretot posa el dit a la llaga amb el pols constant entre l’activisme i les altes esferes polítiques: aquell moment que es demana al moviment que rebaixi les exigències per tal de moure’s més al centre i tenir més opcions de guanyar, ja que el sector ultraconservador està molt exaltat. No és així com l’extrema dreta se surt ara amb la seva?