La Vanguardia (Català)

No sabrem mai les xifres reals de víctimes

- JOSEP CORBELLA

Sempre és una temptació, i fins i tot un plaer, quan alguna cosa no surt com ens agradaria, poder donar-ne la culpa a algú. El futbolista que va fallar una ocasió, la diputada que va deixar anar un exabrupte, l’epidemiòle­g que no comptava bé els casos... Però això no arregla res. Per entendre per què altres persones actuen com actuen, ens hem de posar al seu lloc.

Prenguem l’exemple del ball de xifres sobre la Covid-19 a Espanya. El desgavell en el nombre de casos diagnostic­ats i de morts sembla, a primera vista, un cas clínic d’incompetèn­cia.

Però posem-nos al lloc dels profession­als sanitaris que han estat a la trinxera, atenent la primera onada de pacients de Covid19, aprenent dia a dia sobre una malaltia que no havien vist mai, resolent problemes a mesura que es presentave­n, en hospitals que no estaven preparats per a l’allau que va arribar, i que, a més a més, havien de registrar els casos amb precisió.

Afegim-hi la falta de tests per diagnostic­ar correctame­nt els casos, els canvis de criteri a mesura que ha avançat el coneixemen­t científic de la Covid-19, les modificaci­ons en els tipus de tests que s’utilitzen, els pacients amb símptomes lleus que no arribaven als hospitals i no es diagnostic­aven, els pacients greus en residèncie­s que tampoc no es diagnostic­aven...

El resultat ha estat que els casos que afloraven eren la punta d’un iceberg de dimensions desconegud­es. Això ha passat en tots els països que s’han vist desbordats per l’epidèmia. Quants casos hi va haver realment a la Xina? Quants n’hi està havent ara al Brasil? No se sabrà mai.

A Espanya el problema s’ha vist agreujat per les diferèncie­s de criteri i de rigor entre comunitats autònomes a l’hora de notificar els casos de cadascuna. Les que s’han vist més desbordade­s, Catalunya i Madrid, són de les que han aportat pitjors dades, com és comprensib­le.

Ara posem-nos al lloc dels gestors sanitaris que han de prendre decisions que afecten tota la població i que necessiten saber cap a on va l’epidèmia.

Per a ells, més important que saber la xifra exacta de casos, que de tota manera no podran esbrinar, és saber la tendència. Saber si l’epidèmia va a més o va a menys i a quina velocitat ho fa en cada lloc.

Per això necessiten dades coherents, que siguin comparable­s

L’anàlisi per entendre més bé l’epidèmia, encara en curs, explica el ball de dades dels últims dies

d’una setmana a l’altra. A Espanya es va prendre la decisió de comptar únicament els casos confirmats per PCR, sabent que no eren tots els que hi havia, però esperant que permetessi­n veure amb claredat la tendència de l’epidèmia.

El resultat és una desescalad­a que està avançant ràpidament i sense cap gran rebrot ara per ara. La mortalitat, que durant vuit dies seguits va estar per sobre de 800 morts diàries, ja se situa per sota de 50 i continuarà baixant les pròximes setmanes. Els nous diagnòstic­s, que van arribar a superar els 9.000 en un dia, han caigut a menys de 200.

Una vegada s’ha aconseguit això, arriba el moment de conèixer millor les xifres reals. De reconstrui­r amb més precisió la història de l’epidèmia a Espanya des que es van disparar els casos a començamen­ts de març.

El pitjor ha passat, i ara hi ha una treva per depurar les dades. És ara quan es poden revisar les xifres d’aquests últims tres mesos, que estaven farcides d’incongruèn­cies, i adjudicar cada data d’inici de símptomes, diagnòstic, d’alta o de mort al dia que li correspon. I revisar si hi ha casos que es van comptar com a positius que no ho eren –com ha passat, perquè alguns es van notificar així que es va fer una PCR sense esperar al resultat– o casos que es van comptar dues vegades –com també ha passat–.

Es depuren les dades sabent que això provocarà durant uns quants dies un ball de xifres. És realment un exemple d’incompetèn­cia com semblava a primera vista? O és més aviat un exemple de competènci­a, perquè s’estan corregint dades que se sabia que eren inexactes?

I es fa sabent també que no arribarem a saber mai les xifres reals. Perquè la part de l’iceberg que estava amagada i que no vam aconseguir veure en el seu moment ja ha desaparegu­t. Però la imatge que tindrem serà menys inexacta.

 ??  ??
 ?? EMILIA GUTIÉRREZ ?? L’epidemiòle­g Fernando Simón
EMILIA GUTIÉRREZ L’epidemiòle­g Fernando Simón
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain