L’ingrés mínim vital alleujarà 2,3 milions de persones en la pobresa
El Govern central preveu que la nova prestació, d’entre 462 i 1.015 euros, es cobri a partir de finals de juny
Llum verda a una prestació estatal per atendre necessitats bàsiques dels ciutadans en dificultats. El Consell de Ministres va aprovar ahir l’ingrés mínim garantit, cridat a donar cobertura a unes 850.000 famílies desfavorides, el 17% més pobre de la població. El Govern espanyol estableix per primera vegada el dret a sol·licitar a la Seguretat Social aquesta ajuda, en el cas d’acreditar un nivell molt baix d’ingressos o la falta completa. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va defensar que la nova prestació, que esperen que arribi a uns 2,3 milions de persones –el 30%, menors–, tindrà un “impacte extraordinari, des del punt de vista de reducció de la pobresa”.
Encara que el Govern central va destacar la importància de la mesura en la lluita contra la desigualtat i la pobresa estructural, també va assegurar que atendrà les situacions sobrevingudes, com les de més vulnerabilitat econòmica per la pandèmia actual. Pel vicepresident segon, Pablo Iglesias, l’ingrés mínim suposa “l’avenç més gran en drets socials a Espanya des de l’aprovació de la llei de Dependència el 2006”.
La nova prestació podrà sol·licitar-se a partir del 15 de juny i la cobraran a finals de mes les 100.000 famílies que la Seguretat Social tramitarà d’ofici –ara perceben l’ajuda per fill a càrrec i compleixen els requisits. L’ingrés mínim establirà un nivell garantit de renda, que té en compte fins a 14 tipus diferents de llars. Aquest llindar de renda va des dels 462 euros en dotze mensualitats (com la pensió no contributiva) per a les persones que viuen soles fins als 1.015 euros per a aquelles fa
Cost de 3.000 milions.
mílies formades per cinc o més membres. A més s’atorga un plus a les famílies monoparentals. L’Estat abonarà la quantia en funció del tipus de família, una vegada descomptades les rendes de partida de cada llar –per exemple, el salari per treballar unes hores a la setmana o el lloguer d’una plaça d’aparcament–. De mitjana, calculen que pagaran 313 euros mensuals.
Per rebre la prestació caldrà no ultrapassar uns nivells d’ingressos, exclosos cotitzacions i impostos, que van des de 5.538 euros anuals d’un adult sol als 12.184 euros per a les famílies nombroses. En general es prendràn com a referencia les dades tributàries i de la Seguretat Social de l’any anterior. Tot i això, per atendre els més afectats per la crisi de la Covid-19, Escrivá va anunciar que serà possible tenir en compte la informació sobre els primers mesos d’aquest any o fins i tot es podrà presentar una declaració responsable, per justificar caigudes de renda superiors al 50% –dins dels marges fixats per la nova llei.
A més, els beneficiaris han de passar un test de patrimoni, on és exclòs l’habitatge habitual i els deutes. Per rebre la prestació és imprescindible, en funció de la mida de la llar, no tenir propietats o estalvis per un valor que superi des dels 16.614 euros als 43.196 euros. Tant la comprovació de la renda com el patrimoni anirà a càrrec de la Seguretat
Social i l’Agència Tributària.
Inclusió estima que el cost anual serà de 3.000 milions d’euros i pretén “treure de la pobresa” més apressant 1,6 milions de persones –de les quals el 80% dels que pateixen pobresa extrema–. De tota manera, el ministre va recordar ahir que, en tractar-se d’un nou dret, el rebrà tot aquell que compleixi els requisits, sense limitació pressupostària.
Des del ministeri, van ressaltar que l’ingrés mínim està vinculat a itineraris per a la recerca de feina, formatius o de caràcter terapèutic. Tenir feina és compatible amb la nova prestació i amb ajuts finalistes com les beques, i fins i tot és possible compaginar temporalment l’ajuda amb un salari més elevat que l’inicial. L’objectiu, conclouen, és aconseguir sortir de la situació d’exclusió social.
Els beneficiaris sense feina estan obligats a inscriure’s com a demandants d’ocupació. I tots han de fer la declaració de la renda, una via –van assegurar a Inclusió– per aflorar economia submergida.
Encara hi ha molt per concretar sobre l’encaix final d’aquesta nova prestació en un sistema heterogeni de rendes mínimes autonòmic, al qual tots els territoris destinen 1.500 milions d’euros. El Govern afirma que ara cada comunitat compta amb la quantia estatal per als que compleixen els requisits i, a partir d’aquest “terra”, han de decidir si complementen l’ajuda o destinen part del seu pressupost a altres polítiques socials. Amb l’encreuament de dades realitzat, l’Executiu preveu que es multiplicaran per quatre les famílies cobertes per una renda mínima a les autonomies del règim comú –és a dir, a excepció d’Euskadi i Navarra.
Ahir, sindicats i organitzacions del tercer sector van saludar la iniciativa, assegurant que per avançar en la “igualtat d’oportunitats calen canvis estructurals”. A més van exigir que els tràmits per accedir a aquests ajuts siguin “àgils, accessibles i adaptats”. Mentrestant, el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, es va inclinar perquè fos una ajuda temporal. Garamendi va admetre que amb la crisi, cal fer costat als més vulnerables, però en la seva opinió l’ingrés mínim vital hauria d’haver estat una mesura “conjuntural”.
LLINDAR DE RENDA GARANTIDA
Inclusió calcula que la quantia mitjana s’acostarà als 313 euros mensuals
REACCIONS
Sindicats i tercer sector donen suport a l’ajuda; la CEOE vol que sigui temporal