Allau de peticions de noves terrasses
L’Ajuntament de Barcelona rep més d’un miler de peticions només aquesta setmana
L’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a tramitar un miler de sol·licituds presentades per bars i restaurants de la ciutat que no tenien terrassa i que en volen tenir, o que necessiten ampliar la que tenen perquè les noves normes de distància social no comportin una pèrdua d’aforament. La dada la va donar ahir el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, en el transcurs del ple ordinari del mes de maig, minuts abans que es ratifiqués unànimement la rebaixa d’un 75% de la taxa de terrasses i la possibilitat que es pugui ocupar més espai del previst. Però els sís no van estar exempts de crítiques: l’oposició va reclamar al govern sociocomú “celeritat” a l’hora de donar resposta a les peticions i que eviti el col·lapse que ja es tem.
“Vull expressar el meu reconeigent, xement als gerents i tècnics de l’Ajuntament pel sobreesforç que estan fent aquests dies”, va dir Collboni, que va assegurar que la maquinària municipal va a ple rendiment després de remarcar, això sí, que les més de 1.000 peticions han arribat en només cinc dies. I que s’afegeixen a d’altres, com les 10.000 sol·licituds –en aquest cas des del 20 de maig– d’autònoms per rebre l’ajuda municipal de 300 euros. “Continuem treballant”, va apuntar el primer tinent d’alcalde amb un to conciliador que no va ser suficient per a l’oposició.
“La mesura arriba tard”, va assegurar el regidor d’ERC Jordi Castellana, que també va criticar el bloqueig de les pàgines web que permeten dur a terme el tràmit. “Si només un 20% de la restauració està oberta és pels retards”, va assegurar la presidenta de JxCat, Elsa Artadi. “Ara us toca fer la feina de pressa”, va rematar la postconverque va recordar que ells ja ho havien dit, que l’allau era més que previsible.
Al seu torn, tant el portaveu de Ciutadans, Paco Sierra, com el president dels populars al Consistori, Josep Bou, van criticar la pujada de la taxa d’aquest any i que ara ha hagut de baixar. “No es podrà tornar a taxes de mesos anteriors”, va avisar també el líder de BCN pel Canvi, Manuel Valls.
La d’ahir va ser una sessió en què no es van segellar ni tants acords ni de manera tan unànime com en el ple de l’abril, el de la reconstrucció, si bé va ser un ple en què es va poder llegir entre línies (en alguns moments molt gruixudes) per on poden anar els acords sobre l’ajust de l’actual pressupost i els comptes municipals de l’any que ve. Les converses es mantenen i no avancen del tot malament.
En aquest context, va destacar una moció de JxCat amb què es va reclamar la derogació urgent de la LRSAL i la llei d’Estabilitat: és a dir, que els ajuntaments tinguin autonomia financera. I lligat amb això, bàsicament, que l’Ajuntament es pugui endeutar addicionalment uns 500 milions d’euros l’any que ve i mobilitzar aquest any uns 400 milions d’euros també prestats o dels que té al calaix. “Aquesta capacitat de reacció ens pot permetre escurçar la crisi”, va defensar Artadi.
La mesura dels postconvergents només va rebre el suport del govern sociocomú, però en essència el cas és que no la va rebutjar ningú.
Ciutadans es va abstenir. Les xifres posades sobre la taula van frenar el suport. “Però queda clar que Barcelona ha de mobilitzar tots els recursos possibles”, va manifestar la presidenta de la formació taronja, Luz Guilarte. “Encara no sabem la caiguda real d’ingressos ni els ingressos procedents d’altres administracions”, va afegir la portaveu de Barcelona pel Canvi, Eva Parera per justificar també l’abstenció del seu grup. El popular Josep Bou no va veure clar el fet de derogar lleis –no tant el fet d’endeutar-se– i va votar en contra de la mesura, com també ERC, segons va explicar el regidor Jordi Castellana, entre altres coses, perquè va dir que veia un “risc” a caure en xifres de 500 milions.
“Vostès ens demanaven que hi hagués deute. No traslladin picabaralles (amb JxCat) de Catalunya a Barcelona”, va respondre al republicà el regidor de Presidència, Jordi Martí, que, en aquesta qüestió, va prendre la paraula en nom del govern sociocomú. “La proposició recull l’esperit del que hem parlat”, va afegir el regidor dels comuns amb referència a l’aposta compartida per uns pressupostos expansius i amb més inversió pública, en què l’endeutament més gran tindrà un paper fonamental. Sobre aquesta última qüestió és especialment revelador un article publicat aquesta setmana per la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, al blog de l’Institut de Dret Local de la Universitat Autònoma de Madrid.
En el text, la regidora fa un repàs de la situació econòmica de l’Ajuntament i l’impacte de la pandèmia. “En uns moments que tot fa preveure que trigarem anys a recuperar-nos de la crisi desencadenada per la pandèmia, per què hauríem impedir que anem a l’endeutament?”, pregunta Ballarín a l’article abans d’explicar que el Consistori tenia el 31 de març un deute viu de 718 milions d’euros, un 29% sobre els ingressos corrents, quan pot arribar fins a un 60% (serien 1.625 milions d’euros). “Tancar la porta que es traslladi al futur una part de la factura de la Covid-19 seria un error greu”, sentencia la regidora.
En definitiva, un punt de trobada amb ERC i JxCat que aplana el camí de l’acord però per al qual també cal que el Govern central elimini la regla de despesa i els límits del dèficit i de l’endeutament. El ple, en aquesta línia, va aprovar ahir també una declaració institucional.
“I vaig enviar fa poc una carta al president Pedro Sánchez”, va recordar l’alcaldessa Ada Colau... S’espera resposta ben aviat.
L’endeutament viu del Consistori és de 718 milions d’euros, un 29%, i hi hauria marge fins a un 60%