IRA EN LA COMUNITAT NEGRA DELS EUA
Detingut el principal policia del cas Floyd després de dues nits de violència
La mort de l’afroamericà George Floyd a Minneapolis durant la seva detenció per part de la policia ha tornat a encendre la ira de la comunitat negra dels Estats Units. La ciutat va registrar ahir més aldarulls i episodis de violència, que es van estendre a altres zones del país. L’autor de la mort, l’agent Derek Chauvin, va ser detingut.
La detenció i mort de l’afroamericà George Floyd a Minneapolis ha encès de nou la metxa de les protestes racials als Estats Units.
Era un foc adormit a les brases, que la brutalitat policial contra els negres ha tornat a reactivar al llarg de tota la geografia.
Aquesta és l’època del coronavirus i de la cursa contra rellotge per aconseguir un medicament que neutralitzi la Covid-19. Una vegada més es demostra, tot i això, que encara no existeix una vacuna contra l’epidèmia racista que enverina la convivència en aquesta país des dels seus orígens.
Divendres a la matinada, després de la demostració de força dels manifestants a Minneapolis, hi va haver una explosió de violència. L’ocupació i incendi de la comissaria número tres de la policia, on treballaven els quatre agents implicats en el cas Floyd, va marcar el punt culminant d’una jornada i d’una crisi que s’ha estès de costa a costa.
Causa neguit el posat desafiador del policia blanc Derek Chauvin pressionant amb el genoll sobre el coll de Floyd, qui emmanillat i neutralitzat a terra, suplica: “no puc respirar”. Aquesta escena, en la qual més d’una persona li crida “el mataràs”, ha provocat una onada d’indignació general i, en concret, entre els afroamericans.
“Això no pot ser normal. Si volem que els nostres nens creixin en una nació que aspira als més alts ideals, tenim i hem de fer-ho millor”, va recalcar l’expresident Barack Obama.
Chauvin, de 44 anys, 19 de servei i gairebé una vintena de queixes a l’exercici de la seva tasca, va ser detingut} aquest divendres. Mike
Freeman, fiscal del comtat de Hennepin, va explicar que a Chauvin li imputen dos delictes d’homicidi involuntari en diferents graus, encara que va donar a entendre que les acusacions s’ampliaran.
El fiscal assenyala en el seu escrit que Chauvin va pressionar sobre el coll de Floyd “vuit minuts i 46 segons”. En els “dos minuts i 53 segons” finals, el detingut ja estava inconscient.
La investigació encara no ha decidit sobre els altres tres policies –Thomas Lane, Tou Thao i J. Alexander Kueng–, però Freeman va apuntar que també es presentaran càrrecs contra ells. “En aquest moment ens hem centrat en la conducta més perillosa”, va assenyalar.
Han estat necessàries tres jornades de protestes o “48 hores d’anarquia”, segons el governador Tim Walz (demòcrata), perquè s’atengui una de les peticions del carrer i de no poques autoritats polítiques. “Aquest home va matar
mentre la gent el gravava”, va dir a l’NBC l’activista Mike Griffin abans de coneixe’s la notícia. Al transcendir, les reaccions sobre el terreny van ser entre “un bon inici” o la consideració que és “una mesura insuficient”.
L’enregistrament deixava pocs dubtes, malgrat que els fiscals van expressar el dijous que necessitaven temps. Freeman va canviar d’opinió en menys de 24 hores.
“Tenim les proves, tenim el terrible vídeo d’una ciutadana i les declaracions de testimonis”, va assenyalar. Potser hi ha influït que Chauvin i Floyd ja es coneixien feia uns quants anys. El policia es treia un sou extra exercint de guàrdia de seguretat i tots dos havien coincidit treballant per a un local anomenat El Nuevo Rodeo abans de la trobada fatal.
“Per descomptat que sento la responsabilitat d’establir els càrrecs com més aviat millor”, va respondre Freeman a la pregunta de si l’enrenou del carrer havia influït. “Hem actuat en quatre dies i el normal en aquests casos s’allarga nou mesos o un any”, va aclarir.
El governador Walz havia reclamat feia una estona que “la roda de la justícia es mogui amb rapidesa”. El governador va assegurar que les veus de la comunitat afroamericana “no han estat escoltades” i que això s’ha de reparar. Però va matisar que el repte no es pot afrontar mentre hi hagi una erupció als carrers que impedeixi “la seguretat dels ciutadans i dels negocis”.
Walz, que no descarta el toc de queda, va aplicar l’estat d’emergència i ha aconseguit l’autoritat a Minneapolis. De matinada va desplegar la Guàrdia Nacional per controlar el perímetre de la caserna policial encara en flames. Es va exculpar de les responsabilitats per aquest incident i va deixar caure la culpa en l’alcalde Jacob Frey, que va preferir treure la policia de l’edifici i l’entorn. “Un edifici de maó no val una vida”, va afirmar.
Però George Floyd, de 46 anys, i la dolorosa visió de la seva agonia, no és una gota aïllada.
Aquest escàndol arriba quan encara no s’ha resolt l’assumpte d’Ahmaud Arbery, el jove negre que feia jòguing quan el van caçar els McMichael, Gregory, expolicia de 64 anys, i el seu fill Travis, de 34. Gràcies a la pressió ciutadana, pare i fill, juntament amb l’autor de l’enregistrament van ser detinguts per assassinat.
Hi ha un altre cas, el de Breonna Taylor, que va morir al març al seu pis de Louisville, tirotejada per un policia. La protesta en aquesta ciutat de Kentucky es va fer en nom seu. La marxa va acabar amb set ferits de bala. Altres marxes es van desenvolupar a Los Angeles, Denver, Memphis o Nova York, on hi va haver uns 70 detinguts.
La marxa a la Gran Poma va tenir una connexió especial amb Floyd. El juliol del 2014, Eric Garner també va demanar clemència amb un “no puc respirar” el policia Daniel Pantaleo, que el va sotmetre amb una clau d’immobilització no acceptada al cos. Com no ho és la que va utilitzar Chauvin.
Les protestes i les seves conseqüències van arribar fins a la Casa Blanca. Twitter va sancionar un tuit del president Donald Trump per incitar a la violència. El mandatari va qualificar de “pinxos” els manifestants i va proposar que “quan comenci el saqueig, comença el tiroteig”.
Si els trumpistes van reiterar l’apel·lació a la llibertat d’expressió, després que la xarxa social assenyalés dimarts dos missatges més, els demòcrates van acusar Trump d’incitar a la violència. El governador Walz va dir que aquest llenguatge no fa més que crear tensió. “No és el moment per a tuits incendiaris o per animar la violència. És una crisi nacional i necessitem lideratge, justícia per a George Floyd i una veritable reforma policial, que els mals policies retin comptes”. Paraules de l’exvicepresident Joe Biden i aspirant demòcrata al govern.
Trump va comparèixer a la Casa Blanca i va malparlar de la Xina per salvar la seva gestió del coronavirus. Ni paraula d’encoratjament per a la família de Floyd. Hores després, en un altre acte, sí que va recordar el dolor d’una família dels Estats Units.
TWITTER ASSENYALA UN NO TUIT Trump demana de respondre als saquejos amb trets i crea alarma per incitar a la violència
MILITARS A MINNEAPOLIS Després del vandalisme, el governador assumeix el poder i desplega la Guàrdia Nacional