Centenars de sanitaris demanen ajuda psicològica per estrès posttraumàtic
Un total de 51.482 metges i infermeres han estat infectats i 63 han mort a Espanya pel virus de la Covid-19
Els sanitaris també s’han trencat. Sota els aplaudiments del carrer i les múltiples capes de plàstic protector els professionals que han cuidat i tractat els més de 120.000 ciutadans que a tot Espanya han passat per un hospital a causa de la Covid-19 han anat patint cops. Els de la por d’infectar-se per falta de protecció i de coneixement sobre el virus nou. Els de la por de portar-lo a casa. Els dels dubtes que genera que et canviïn de lloc i tu, que saps portar criatures al món en les circumstàncies més estranyes, ara ets amb persones infectades d’una malaltia que ningú no sap com es pot atacar. I es moren. De vegades molts.
Cops que dona el vertigen davant la possible falta de respiradors i d’haver de seleccionar pacients. Per acompanyar un moribund a qui la seva família no pot acomiadar i no saps, si més no, si et veu els ulls o et sent sota tant de plàstic.
Cops de solitud quan surts després de 12 hores, res a veure amb el teu horari habitual i la teva agenda. Surts i potser arribes a un hotel per preservar els de casa, que fa quants dies ja que no veus? I t’emportes un entrepà, perquè no hi ha restaurants. I mires sèries, sense poder desconnectar.
El Ministeri de Sanitat va notificar ahir que a Espanya s’han infectat 51.482 sanitaris des de l’inici de la crisi i n’han mort 63. A Catalunya, en concret, els contagis van arribar a uns 10.000 professionals, una xifra que representa un 5% del total de contagis a l’autonomia, tot i que els que han donat positiu han estat un 15%, segons dades aportades ahir per la consellera de Salut, Alba Vergés.
“N’hem atès gairebé 500 amb 48 psicòlegs, per videoconsulta. Feia molta falta”, explica Toni Calvo, director de la Fundació Galatea, en què participen els col·legis de metges, d’infermeria, de psicòlegs, odontòlegs, treballadors socials... El telesuport psicològic es va posar en marxa així que es va començar a disparar l’epidèmia, gràcies al finançament de La Caixa, el Ministeri de Sanitat, els col·legis professionals, Almirall i la Fundació King Boudouin.
Gairebé tots els que hi van acudir són de Catalunya, on Galatea té anys d’experiència cuidant la salut mental dels metges. Un 85% eren dones. Sobretot metgesses, infermeres i, en menys mesura, auxiliars. Presentaven irritabilitat, impossibilitat de dormir, pèrdua de pes, opressió a l’hora de respirar, tendència a l’aïllament... Quadres d’ansietat i depressió que en alguns pocs casos resultaven perillosos. La majoria van poder ser tractats entre tres i quatre sessions per videoconsulta. Una mitja hora. “Necessitaven contextualitzar”, conclou Miquel Gusart, un dels 48 psicòlegs d’aquest servei extraordinari. Un còctel en què tots els elements provocaven angoixa. “El temor del contagi, la percepció de vulnerabilitat pròpia, com es pot sortir d’una cosa en què has de tornar a entrar, una amenaça terrible cada dia”, descriu Gusart. “També sentien angoixa per la seva praxi, enfrontats a una incertesa contínua, a una improvisació constant”, apunta el psicòleg.
A més a més, els sanitaris no tenen gens de traça a cuidar-se. I això de parlar del que els passa, ni pensar-ho. Molts dels hospitals van organitzar un servei d’atenció psicològica als seus professionals, però no era fàcil que hi anessin. A l’hospital del Mar van obrir un local per a això que els va cedir un cafè del centre. Durant 12 hores al dia s’hi podia anar a prendre un cafè i un entrepà, de vuit en vuit. En aquest espai Vive (pel nom de la cafeteria) sempre hi havia un psicòleg. Alguns es demoraven per parlar amb qui estigués de guàrdia. Sense anotacions, per descomptat. Tot anònim. No haurien triomfat de cap altra manera. “Però van passar per allà 850 companys. La majoria xerraven entre ells, a alguns realment els vam poder ajudar. So
SÍMPTOMES RECURRENTS Alguns tenen ‘flashbacks’, imatges d’una sala plena de pacients que es moren
DESCOMPRESSIÓ L’hospital del Mar va obrir un cafè on podien parlar; sempre hi havia un psicòleg
bretot, escolta activa i alguna derivació al servei de psiquiatria”, explica Víctor Pérez, responsable d’aquesta àrea a l’hospital del Mar. Un espai de descompressió. “Vam ser útils. Per molts, anar al servei hauria estat acceptar que no eren capaços d’estar a l’altura”.
L’adrenalina d’aquelles setmanes ajudava a aguantar. Però després ve la davallada. Com ara. Toni Calvo, des de Galatea, detecta un canvi profund: “Hi ha molt de malestar, gent molt irritada contra les organitzacions, contra els seus equips; tant, que hem creat grups per treballar junts”. Massa friccions i crits que han quedat flotant en les setmanes de pressió sense fi. “Ara hi ha més estrès prolongat; no hem de deixar que arribi a posttraumàtic, cal actuar aviat”, adverteix Víctor Pérez. Els més castigats ara estan “irritables, enfadats amb tot, no dormen, es desperten amb flashbacks amb imatges de persones que es moren, malalts per tot arreu”. Si primer va ser l’ansietat, l’angoixa, ara arriben les depressions. “I la baixa concentració, la memòria cau en picat. Passa molta factura”.
Aquest malestar es reflecteix en tots els equips en enganxades i, de vegades, enfrontaments importants, com detecten a la Fundació Galatea. “I es repeteix la indignació per les condicions de feina, per saber que els aplaudiments no portaran la recuperació salarial ni una més bona consideració. Fins i tot hi ha enuig perquè durant les terribles setmanes en què tot semblava que es desbordava tothom va prendre decisions i va actuar amb total autonomia. Ara no volen tornar enrere, a la situació anterior”, apunta Calvo.
“També aplaudiran quan tallem un carrer per demanar un sou digne?”.