Més relat que relator
La marxa de Nissan de Barcelona ha tornat a ser utilitzada d’arma llancívola entre independentistes i constitucionalistes per defensar les seves tesis. Per als primers, la decisió de la marca japonesa és culpa de la falta d’inversió de l’Estat a Catalunya després de conèixer-se que Nissan va sol·licitar el 2006 una sèrie de millores en infraestructures per millorar els accessos de la seva factoria i no es van fer mai. En canvi, els segons atribueixen la responsabilitat al Govern per haver anteposat les reivindicacions nacionalistes a qualsevol altre assumpte. Acusacions similars ja es van donar quan Barcelona va perdre l’Agència Europea del Medicament, on per a uns el Govern d’Espanya no va defensar bé la candidatura i, per a d’altres, el procés va influir en contra de l’elecció de Barcelona.
Els uns i els altres poden continuar així durant molt de temps acusant-se mútuament de totes les oportunitats que es van perdent sense avançar en cap direcció. Em resisteixo a pensar que aquest és el futur que li espera a Catalunya de derrota en derrota fins a la irrellevància total, però la realitat és que la ciutadania està molt polaritzada entre partidaris i detractors de la independència.
El Govern central té una gran responsabilitat en contribuir a desfer aquest bucle. Però per això hauria de deixar de jugar al tacticisme curtterminista i dedicar-se a fer política amb majúscules. Quina proposta atractiva ha vingut de la Moncloa en els últims anys per contrarestar els efectes de les sentències del Constitucional contra l’Estatut i del Suprem contra els líders del procés? La taula de diàleg proposadapelGoverncentralpodriaserunbonpuntdepartida,encara que desperta molt escepticisme en files independentistes per experiències anteriors. Però costa de trobar una alternativa millor.
El Govern de l’Estat l’hauria de convocar, no tant per garantir-se el suport dels partits independentistes, sinó pel seu propi interès per resoldre aquest llarg conflicte. I l’excusa d’endarrerir-ne la convocatòria per la pandèmia no té gaire sentit si està arribant a acords de govern amb altres comunitats com ho està fent al País Basc. El problema no és tant de trobar un relator, sinó d’un relat. El Govern central necessita construir una proposta atractiva per a Catalunya.