Li Zuocheng
General xinès
El general xinès Li Zuocheng, membre destacat de la Comissió Militar Central, va amenaçar ahir d’atacar Taiwan “per esclafar qualsevol intent separatista”. És l’última pujada de to d’una Xina cada vegada més agressiva.
El cel de plom que ahir embolicava Hong Kong era el reflex perfecte de l’estat d’ànim que regna a la ciutat. Aquí, tots donaven per fet que Pequín aprovaria la controvertida llei de seguretat nacional per a l’enclavament. Però això no va impedir que la materialització –i les sancions que poden aprovar de retruc els Estats Units– hagin caigut com una galleda d’aigua freda. “Hi ha molta incertesa. L’únic segur és que s’acosten temps foscos”, vaticina Robin T., un habitual a les manifestacions.
La legislació, que dijous va aprovar el Parlament xinès, castigarà delictes com la subversió, el terrorisme, el separatisme o les ingerències estrangeres. També obre la possibilitat que els òrgans de seguretat xinesos operin en territori hongkonguès, una cosa fins ara prohibida.
Les forces governamentals, tradicionals aliades de Pequín, argumenten que la nova llei protegirà l’estabilitat social i servirà per reviure l’economia, enfonsada després de mesos de protestes i coronavirus. Però els opositors veuen en la norma un torpede a la línia de flotació del principi “un país, dos sistemes” i el final de les seves pròpies llibertats.
Al carrer, les reaccions entre els crítics han estat variades. Les consultories especialitzades en temes migratoris han vist com es disparaven les sol·licituds d’informació. Els usuaris de xarxes socials no deixen de preguntar sobre quin VPN (virtual protocol network) és millor instal·lar-se per esquivar la censura xinesa. Segons informa l’agència Reuters, els més adinerats ja estan buscant on aparcar part de les fortunes per si venen mal dades. També es debat sobre les tàctiques que cal adoptar per fer notar el descontentament ara que les autoritats impedeixen organitzar grans marxes. Dimecres, les protestes contra l’aprovació d’una altra polèmica llei, sobre l’himne nacional, es van saldar amb 396 detencions, entre ells uns 80 de menors d’edat. “Hi ha gent que després dels últims arrestos massius té por. D’altres pot ser que pensin que les protestes ja no serveixen, i no els culpo, veient que no ens fan cas”, diu en Robin. Encara així, creu que la gent continuarà protestant “mentre sigui possible”.
Londres ha deixat oberta la possibilitat d’ampliar els drets dels 300.000 hongkonguesos que posseeixen el passaport de ciutadans britànics d’ultramar (BNO, en anglès), obrint el camí d’una futura concessió de la nacionalitat. “Ara per ara no me’n vull anar, però renovaré el meu passaport BNO. És millor tenir un pla B d’escapada per si de cas”, va assegurar al respecte Ben C., un altre jove hongkonguès de 30 anys.
Entre tanta tensió, la ciutat corre el risc de ser la que més pateixi. “Hong Kong s’ha convertit en el nou front de guerra entre Pequín i Washington”, va escriure el veterà columnista Alex Lo al diari South China Morning Post. “És difícil que surti un bon resultat de tot això”.