Trump trenca amb l’OMS i revocarà l’estatus especial de Hong Kong
Els EUA acusen la Xina d’encobrir el virus i de violar promeses sobre el territori
La Xina, la Xina i només la Xina. El president dels Estats Units Donald Trump va pronunciar ahir una agressiu discurs polític a la Casa Blanca en el qual va ignorar tant les protestes racials que sacsegen el país des de fa tres dies com l’acusació de Twitter que ha incorregut en un exalçament de la violència per disparar, en canvi, tota una lletania de queixes contra Pequín i titulars sobre les mesures que pensa prendre en resposta als seus atacs, des de trencar amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fina a investigar les empreses xineses cotitzades als EUA i iniciar els tràmits per privar Hong Kong del seu estatus especial, que és clau per a l’economia de la metròpolis.
“La Xina va robar els nostres llocs de treball, es va emportar les nostres fàbriques, va robar la nostra propietat intel·lectual i va violar els seus compromisos amb l’Organització Mundial de Comerç, però si sempre es van sortir amb la seva va ser perquè anteriors polítics i presidents l’hi van permetre”, va dir Trump, recuperant el discurs amb què va guanyar les eleccions presidencials el 2016. Pequín, va asseverar, “va actuar de mala fe, va encobrir el virus de Wuhan i va permetre que s’expandís pel món” amb la complicitat de l’OMS causant “incalculables morts i destrucció”. “Hem de respondre no només pels Estats Units sinó en nom del món”, va dir.
“Avui posem fi a la nostra relació amb l’OMS”, va anunciar el president, que fa unes setmanes ja havia suspès les seves contribucions al pressupost de l’organització internacional, a la qual va acusar d’estar “totalment controlada” per la Xina. El cop de porta de Washington deixa l’OMS sense la principal font de finançament enmig de la pitjor crisi de salut pública global en un segle. La pandèmia és només un dels temes pels quals Washington i Pequín han xocat en les últimes setmanes. Els seus últims moviments per limitar, malgrat les advertències de la comunitat internacional, l’autonomia de Hong Kong han portat la Casa Blanca a la conclusió que les autoritats xineses han incomplert les seves obligacions amb el territori.
“He ordenat al meu Govern eliminar les excepcions que donen a Hong Kong un tracte diferent i especial” respecte al de la Xina, inclosos els beneficis aranzelaris, va anunciar Trump, que va anunciar sancions contra les persones implil’amenaça cades en la repressió d’aquest territori i l’expulsió de ciutadans xinesos residents als Estats Units que es considerin un risc per a la seguretat del país.
La mesura podria traduir-se en la cancel·lació de visats a milers d’estudiants xinesos, graduats i investigadors que tinguin relació amb l’exèrcit xinès, segons va avançar la vigília el secretari d’Estat, Mike Pompeo, Washington. La mesura afectarà unes 3.000 persones, calcula The New York Times. “No haurien de ser aquí, a les nostres escoles, per espiar. Com a exdirector de la CIA, em prenc molt seriosament de l’espionatge al nostre país”, va dir Pompeo abans-d’ahir a la nit a Fox News. “Els americans han de saber que el Partit Comunista Xinès té una enorme influència aquí al nostre país”, va asseverar el cap de la diplomàcia dels Estats Units.
Retòrica a part, el fet que cap de les grans mesures anunciades no tingui efectes immediats explica, segons els analistes, que les borses encaixessin sense sobresalts les paraules del mandatari nord-americà. La Casa Blanca es reserva marge per aplicar-les i, sobretot, no ha qüestionat la fase 1 de la treva comercial pactada amb Pequín al gener per frenar l’escalada aranzelària. Amb tot, les relacions entre els Estats Units i la Xina travessen el seu punt més baix en dècades. Després de declarar Washington la guerra comercial a Pequín enmig d’acusacions d’espionatge i competència deslleial i aixecar barreres a les seves empreses tecnològiques, l’Administració Trump es va iniciar ahir per una senda encara més complicada i volàtil, la de les sancions financeres. Entre la rastellera de mesures anunciades pel president figura l’ordre d’investigar les companyies xineses cotitzades a les borses dels Estats Units al·legant que exposen als inversors a “riscos ocults”.
La perspectiva que Washington expulsi cada vegada una mica més el país asiàtic dels mercats financers ha revifat les velles amenaces més o menys soterrades de la Xina de desprendre’s dels 1,13 bilions de dòlars que té en bons del Tresor dels EUA. El fet de ser el seu prestador estranger més important és l’arma secreta de Pequín amb Washington, un delicat botó nuclear que, en cas de ser utilitzat, tindria conseqüències per als dos països però també per als mercats globals.
Les represàlies contra la Xina arriben al mig d’una setmana dramàtica als Estats Units, sacsejats per l’expansió de les protestes pel racisme i els últims casos de brutalitat policial contra negres, tot això en plena pandèmia del coronavirus, que ha causat més de 102.000 víctimes mortals.
Per primera vegada, el mandatari obre la porta a adoptar sancions financeres contra empreses xineses