Ingrés mínim vital
El Govern calcula que l’Estat es gastarà més de 3.000 milions d’euros en finançar l’ingrés mínim vital que entra en vigor l’1 de juny i que ha d’auxiliar unes 850.000 famílies econòmicament i socialment vulnerables. En total aquestes famílies sumen més de 2,3 milions de persones. La mesura té una considerable dimensió de solidaritat al ser la societat espanyola qui acudeix en ajuda de la gent que s’ha quedat sense ingressos a causa de l’aturada econòmica provocada per la pandèmia de la Covid-19, i que majoritàriament ja era la més pobra del país.
L’ingrés mínim vital per als més necessitats és una mesura que, a més de salvar de la fam moltes persones, té dos efectes col·laterals importants: contribueix a la pau social mentre que, alhora, els citats 3.000 milions d’euros són una injecció de liquiditat que anirà directa al consum i que, per tant, col·laborarà a la bona marxa de l’economia, com va destacar ahir el vicepresident econòmic d’Afers Socials, Pablo Iglesias.
Ningú no pot discutir que un país com Espanya, amb uns índexs de pobresa que estan entre els més alts d’Europa i que també té una precarietat laboral més gran, necessitava algun tipus de mesura per pal·liar el drama social que ha agreujat la Covid-19. El més probable és que els citats 3.000 milions d’euros quedin curts i facin falta més diners. És cert que la millor mesura social és la creació d’ocupació, sobretot estable i de qualitat, però també ho és que l’economia espanyola no ha sabut resoldre aquest problema. Després de set anys de creixement econòmic, abans que arribés la pandèmia, encara patia un 14% d’atur, la taxa europea més gran juntament amb Grècia, i un 25% de contractes temporals, la majoria a temps parcial.
El risc que tenen mesures com l’ingrés mínim vital aprovat ahir és que els diners vagin a mans que no ho necessiten, que hi hagi frau i que desincentivi la feina. Al respecte el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va assegurar ahir que aquesta ajuda s’abonarà com una prestació no contributiva de la Seguretat Social, per a la qual cosa farà falta estar inscrit com a demandant d’ocupació, i que hi haurà un seguiment estricte d’ella tant per aquesta institució com per l’Agència Tributària. Va afirmar que saben molt bé a qui arribarà l’ajuda, ja que juntament amb Hisenda han aconseguit identificar les 850.000 persones que hi ha a Espanya que cobren menys de 310 euros al mes.
L’ingrés mínim vital s’ha establert en 462 euros al mes per a les persones sense ingressos. L’esmentada suma podrà augmentar en el conjunt d’una família amb diversos membres fins a un total de 1.015 euros al mes. Aquest ingrés mínim vital podrà ser complementari o substitutiu de les rendes mínimes que ja tenen establertes diverses comunitats autònomes.
L’ajuda social a Espanya, que està repartida entre múltiples administracions, requereix l’establiment d’una finestreta única des d’on gestionar-la de manera eficaç cap als que la necessiten. En aquest sentit semblaria raonable, a més, la proposta del Partit Popular de crear una targeta única perquè cada prestatari tingui centralitzada la xifra d’ajuts de l’Estat, de les comunitats autònomes i dels ajuntaments.
L’objectiu del Govern central és que la percepció de la nova ajuda vagi associada a un itinerari d’inclusió social i de recerca d’ocupació, per lluitar contra la dependència sistemàtica de la subvenció. Tot això s’haurà de coordinar amb els diferents ajuntaments i les comunitats autònomes, que són els qui tenen al seu càrrec els serveis d’assistència social. La mesura adoptada serà permanent, i per tant tindrà ja un caràcter estructural, però s’establirà una comissió de seguiment per avaluar-ne anualment l’evolució i que efectivament no suposi una desincentivació de l’ocupació. Això és molt important per perfeccionar el nou sistema de protecció social que ara es posa en marxa.
La mesura és necessària per pal·liar la pobresa, però pot crear dependència i desincentivar l’ocupació