Minneapolis en flames
George P. Floyd, un ciutadà negre de 46 anys, va morir dilluns a la ciutat de Minneapolis, als Estats Units, després de ser detingut per la policia. L’agent Derek Chauvin, de 44 anys i blanc, va detenir Floyd i el va mantenir immobilitzat a terra, pressionant-lo amb el genoll sobre el coll. Després d’advertir repetidament el policia que l’estava asfixiant, Floyd va perdre el coneixement. Després va ser portat a comissària i, al cap de poc d’arribar-hi, se’l va declarar mort. El personal de l’ambulància que el va traslladar va declarar que ja no tenia pols. L’alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, va acomiadar del cos policial Chauvin i tres agents més que van presenciar la detenció, va decretar dijous l’estat d’emergència a la ciutat durant 72 hores i va declarar que “l’agent que va fer l’arrest va provocar una mort”.
Les protestes arran dels esdeveniments de dilluns han incendiat la nit de Minneapolis. La nit de dijous, els manifestants van assaltar i van calar foc a la comissaria on treballava Chauvin. Durant els aldarulls hi ha hagut més morts i abundants pèrdues materials. Les protestes ja s’han estès a altres ciutats dels Estats Units. La situació causa inquietud i una profunda tristesa, perquè plou sobre mullat: impera la sensació que l’odi racial continua sent una força poderosa i molt destructiva, contra la qual no s’ha actuat amb prou coratge.
La violència contra els negres als EUA no és accidental, sinó estructural. Enfonsa les arrels en l’esclavitud (abolida en un llunyà 1865), en les lleis de segregació racial que van implantar els estats meridionals disconformes amb l’abolició, i s’ha enquistat en diferents nivells i estaments socials. Entre els quals, la policia. Una de les seves expressions recurrents són els assassinats de ciutadans afroamericans a mans d’agents. Les dades són, en aquest sentit, aclaparadores. Al voltant d’un miler de negres són assassinats cada any per la policia, i cinquanta mil més són ferits. El 34% dels civils desarmats assassinats per la policia són negres, quan aquest col·lectiu suposa el 13% de la població. Amb una freqüència indignant es produeixen nous assassinats i les consegüents protestes, on les exigències de justícia es barregen amb el vandalisme. Han sorgit associacions com Black Lives Matter, que proven de canviar aquest estat de coses. El mateix cap de la policia de Minneapolis, Medaria Arradondo, treballa en aquesta línia. Però el segregacionisme i la violència perviuen.
Els EUA han de defensar els drets humans amb més convicció. Després de la mort de Floyd, el president Trump es va limitar a qualificar-la de fet “molt trist”. Joe Biden, el seu probable rival demòcrata, la va associar a “un arrelat i sistemàtic cicle d’injustícia”. I per tant –hi afegim nosaltres–, a una xacra que s’ha d’erradicar com més aviat millor.
Els EUA han d’aturar d’una vegada per sempre els abusos policials contra els ciutadans afroamericans