Navegar entre esculls
L’any 1898, al continent hi va haver una epidèmia de tifus. La meva àvia materna va morir juntament amb el seu nadó. Tenia trenta anys. Ara, s’haurien curat tots dos amb cloramfenicol. La meva mare aleshores tenia vuit anys. Explico això perquè sempre hi ha hagut epidèmies i pandèmies al llarg de la història. La llista de les pandèmies mundials a internet ocupa diverses pàgines. Quan als nou anys jo vaig començar a estudiar el violoncel, la meva professora, l’Aurèlia Sancristòfol, tenia la cara ben marcada per les cicatrius de la verola que havia passat quan era petita. Per la vida, naveguem entre esculls de tot tipus, biològics, climàtics, geològics; no és pas una vida planera, sinó que sembla que l’hem d’anar conquerint cada dia del món. I ara, amb la pandèmia del coronavirus que ens ha arribat, caldrà, tal com estem fent, prendre totes les mesures possibles per evitar el contagi. I això sembla que durarà, amb més o menys virulència, fins que la ciència trobi els tractaments per neutralitzar-lo i finalment la vacuna, per erradicar-lo.
Cal aconseguir recursos per a la investigació científica, perquè sembla que això pot anar per llarg. Potser les aportacions econòmiques públiques i privades que es fan a nombroses fundacions de tot tipus, durant el temps que duri la investigació i fins que es trobin els tractaments i la vacuna, es poden donar per fer aquesta feina. És un assumpte de la salut de tothom. No es pot donar per erradicada una malaltia que no té tractament, i menys una malaltia greu com aquesta. Des de les diferents institucions caldria donar aquesta prioritat, quant a la distribució de recursos econòmics. I també fer una demanda als poders econòmics per a la mateixa causa. Els virus no entenen de fronteres ni d’ideologies i s’expandeixen arreu, de manera que afecten tot el món.
I cal no oblidar que seguim navegant entre esculls, fins i tot personalment, ara caic, ara m’aixeco. El mite de Sísif empenyent la roca muntanya amunt per veure-la rodolar un altre cop avall i tornar a començar. Però aquest trajecte tan ple d’obstacles ens ha fet arribar on som, a curar moltes malalties que abans eren incurables i a viure d’una manera raonablement bona.