Impossible? Sí, home…
Llegeixo amb curiositat –ja ni tan sols m’altera– que una parella molt coneguda a les xarxes ha hagut de claudicar. Elon Musk i Grimes volien posar-li al seu fill X AE A-12 però no va poder ser perquè en el registre de Califòrnia no accepten incloure números en un nom de pila. Ara la criatura es dirà X AE A-XII.
Bé, primer glop del matí. No els passa a vostès, últimament, que davant algunes coses no saben si riure o plorar? Això dels noms és un món. Quan a la meva filla vaig voler posar-li Ginebra en el registre d’aquella època ens van contestar que era impossible. Per molt que jo els explicava que era en honor de la reina Ginebra del rei Artur ells s’obcecaven a veure el nom d’una beguda alcohòlica. Ara sé que una bona periodista catalana va aconseguir posar-l’hi a la seva filla. Nosaltres, finalment, només vam poder pactar Gina. –D’on ve?
–D’enlloc.
–Diminutiu de Georgina o de Regina?
–Diminutiu de res. Com en el santoral italià.
–Ah, Luigina?
–Faci el que vulgui.
Per això podria empatitzar amb la parella que va voler per al seu fill un nom que sona a computadora antiga però no ho és. És un triangle de conceptes: amor, intel·ligència artificial i la marca del seu avió preferit. El fundador de Tesla i la cantant canadenca tenen totes les meves benediccions.
Salvador Dalí entenia que el seu trauma més gran, l’origen de la resta, va ser un germà que morí als tres anys
Imaginin qualsevol cosa impossible, la més marciana, la que vulguin; ara pot passar
d’una infecció. Era el 1903 i els seus pares se sentien devastats fins que, per fi, va arribar un altre fill. Van pensar nom i… li van posar el mateix que duia el mort!: Salvador. Dalí, sentint-se fotocòpia en lloc d’original, fill secundari, va reclamar identitat pròpia i carregà com a seva l’ombra d’aquella pèrdua.
I això que des que sé que en set anys circularan cotxes autònoms per l’Eixample no m’altera res. I que Rússia no permetrà que es privatitzi la Lluna. Tot publicat, tot contrastat. L’amic Donald va signar el passat 6 d’abril una disposició de suport a l’explotació comercial de la Lluna i altres cossos celestes.
Proposo que la RAE elimini algunes paraules. Impossible. Increïble. Inimaginable. Perquè en els dies que vivim, si no és que somiem i em temo que no, ja no queden impossibles, tot és penosament creïble. Imaginin qualsevol cosa quimèrica, la més marciana, la que vulguin. Passarà.
Com qui no vol la cosa, em comunica el meu altre fill que si té un fill, és a dir, el meu net, es dirà Isard, com la cabra més bella del Pirineu. Ho veig.