“Vaig passar 14 dies sense dormir, vençut”

J. és un infermer expert que no aconseguia deixar de plorar

J. (61 anys) és un dels professionals que van poder trucar al servei de telesuport psicològic que va organitzar la fundació Galatea. Abans havia trucat al seu CAP i li va respondre algú amb un “Què pretens, un psicòleg, amb el que està passant?”. En una mútua a qui paga les seves quotes li van aclarir que només estaven per a urgències de traumatologia. Però ell s’havia trencat per dins. “Em sentia cada vegada més empetitit, sol. No podia parar de plorar”. Feia 14 dies que no dormia, o sigui que com que no podia fer res per descansar tornava al centre sociosanitari on treballa a qualsevol hora. Sense entendre què li estava passant, només espantat del que sentia. “He treballat a intensius, a urgències, a psiquiatria, en una planta normal de medicina interna, molts anys en consideració a toxicomanies... M’agrada la meva feina. Ho sé fer”. Però quan va ser capaç de reconèixer que necessitava ajuda no sabia ni per on començar; no és una cosa que es pugui parlar amb els companys, i menys amb el que estaven vivint. “A la meva dona li va arribar una captura de pantalla d’aquest servei a través d’una col·lega d’un altre hospital. Em va salvar”.

Li ha costat més de 8 sessions posar en context el seu ensorrament. “Crec que em va poder la meva impotència. Per un cúmul de circumstàncies, la situació dels meus pacients, la dels meus companys, no podia donar més del que donava”.

La seva erosió va ser gradual durant un març negre i terrible. Al principi, la por del contagi, la por de no estar ben protegit i portar-lo a casa. “Després veure que el que saps fer des de fa anys aquesta vegada no funciona, treballar sense perspectives, en la incertesa, tantes morts, companys greus, els teus pacients separats de la seva gent en el pitjor moment”.

La cançó Resistiré se li repetia en bucle, “no me la podia treure del cap”. Però va arribar a temps. Aviat en farà dos mesos, i ja ha començat a treballar de manera limitada. “Sé que soc el d’abans”.

ELS PITJORS DIES “La cançó ‘Resistiré’ se’m repetia en bucle; no me la podia treure del cap”