Guix deixa Salut Pública: “Estic tranquil, tot està encarrilat”
El secretari de Salut Pública, Joan Guix, deixa el càrrec quan la pitjor epidèmia dels últims 100 anys comença a declinar. Ho fa per motius de salut, després de dos mesos d’una enorme pressió i amb unes quantes interferències polítiques i tècniques que semblaven pals a les rodes. I enmig del gran desconcert de les xifres sobre la Covid-19.
“Me’n vaig tranquil, amb tot encarrilat”, assegura. Uns problemes elèctrics al cor, que s’han accentuat amb la pressió d’aquests dos últims mesos, l’han obligat a replantejar-se la seva activitat. “Em convertiré en un pensionista, ja em toca, però continuaré en la investigació de la medicina antropològica i en la salut pública, per pensar més que actuar”.
Té 70 anys, i quan el van nomenar per al càrrec, el 2015, ja li van trastocar els plans. Però li va encantar l’encàrrec, perquè es posaria en marxa l’Agència de Salut Pública, avortada amb les primeres retallades del 2010. I semblava que podrien actualitzar per fi un servei sempre postergat que, entre retallades i retallades, “encara continuava al segle XX”.
Els embolics i les queixes per les xifres d’afectats i morts per Covid-19 l’han perseguit aquests mesos, “però les dades en salut pública no són un automatisme, no n’hi ha prou de tenir una bona eina informàtica, encara que sigui imprescindible. Per conèixer es necessita múscul i cervell, i les xifres s’han de depurar. Això requereix gent preparada i temps”. Aquest ha estat un dels seus flancs, per on se l’ha atacat dins del mateix Govern que el va nomenar. “Però han estat només discrepàncies tècniques, potser generacionals”, diu.
Les dades de Salut en aquesta pandèmia s’han anat enriquint, de manera que sovint ha estat difícil entendre la situació real en què s’estava. “Les dades ràpides són molt importants per planificar recursos, però no per conèixer l’epidèmia. S’han de depurar, fitxa a fitxa, saber qui ha mort de Covid-19 i distingir-lo del que ha mort amb Covid-19 però per una altra causa. Ho acabarem sabent, però ho tindrem d’aquí un any”.
“Tardarem un any a tenir les xifres reals, no és un coneixement automàtic”
Un altre moment dolorós va ser la utilització de l’infectòleg Oriol Mitjà per part de la presidència del Govern com a oposició al punt de vista del comitè d’experts que liderava Joan Guix.
Creu que Salut Pública va actuar com calia, en funció del que sabien. El punt negre, a parer seu, van ser les residències. Un punt fort, com s’ha avançat informàticament en un sistema en què els actors ni tan sols parlaven el mateix idioma. “Me’n vaig tranquil”.