Com puc saber quan necessito ajuda
Som en ple procés d’adaptació a la nova forma de convivència amb el virus de la Covid-19 i tots els canvis que ens imposa. Tanquem una setmana de males notícies en l’àmbit econòmic, però també d’alertes sobre els problemes de salut mental que la malaltia en si, el confinament, el tancament de les escoles i el teletreball poden tenir sobre nosaltres.
La gestió emocional de la pandèmia i del desconfinament és una font d’estrès i patiment enorme. Si ho fem bé, però, suposa una oportunitat única per “treure de l’armari” la salut emocional en general i en situacions de crisi, i oferir informació útil i basada en evidències sobre la millor manera de recuperar-nos després d’un impacte.
Comencem subratllant una diferència. Simplificant, el nostre benestar emocional es pot veure afectat de tres maneres diferents: podem tenir una malaltia crònica com l’esquizofrènia o un trastorn bipolar, entitats psicopatològiques amb una base biològica important, que requereixen tractaments farmacològics i de rehabilitació psicològica per poder portar una vida estable. O bé podem experimentar els efectes a llarg termini de situacions vitals complexes o de trets de personalitat que, per bé que no són una malaltia crònica, dificulten el nostre ajustament a la vida diària i causen estrès crònic, ansietat i depressions. I finalment hi ha les “reaccions normals davant situacions anormals”, és a dir, les respostes a situacions extraordinàries, infreqüents i altament impactants, després de les quals l’objectiu principal consisteix a evitar la cronificació de l’impacte inicial i la recuperació d’una qualitat de vida acceptable, semblant a la que la persona tenia abans de l’impacte.
És molt important tenir clara aquesta diferència, perquè l’abordatge de cadascuna de les situacions és diferent. Vegem-ne només un exemple: si en l’esquizofrènia la medicació és imprescindible, tot i que no ha de ser l’única eina, cada dia hi ha més evidències de la contraindicació i falta de resultats de l’abordatge farmacològic de les situacions crítiques. Ara bé, per damunt de tot, en salut mental tenim un problema important: la manca d’especialitats o, més aviat, que aquestes especialitats siguin conegudes pels usuaris. Oi que no anem al dermatòleg quan tenim un esquinç? En canvi, en la salut emocional encara ens falta conèixer tant les especialitats com l’ús de les diferents modalitats de teràpia i tècniques d’intervenció.