De jubilat, res de res
Bartomeu Tomeu Capellà es va jubilar el 2004 als 58 anys després d’una vida en el sector bancari –Banco Santander, Banca Catalana, Bancaixa...– a Mallorca, i aleshores va començar, com qui diu, una nova vida. La destructiva crisi financera mundial que es va desencadenar poc després, el 2008, va accentuar en Tomeu Capellà una militància social que ha mantingut fins que se l’ha endut el coronavirus. Va morir el 13 d’abril, amb 74 anys, a l’hospital de Son Espases.
El focus de contagi va ser, pel que sembla, un dinar familiar d’aniversari en què diverses persones, després malaltes, van coincidir. Entre d’altres, la dona de Tomeu Capellà, Margalida Roig, avui ja recuperada.
Capellà mantenia un grup d’amics des dels anys... seixanta. Des del batxillerat a La Salle de Palma. Allà van crear el Club Horizonte, per a activitats socials i lúdiques, que s’ha mantingut fins avui, en bona part per l’empenta de Capellà. Un líder anònim, un motor per als seus, un cicló de barri.
Quan va explotar la crisi del 2008, aquell vell club es va centrar a atendre els més desfavorits, cuinant per als sensesostre i repartint menús. Capellà també formava part d’altres entitats dedicades a ajudar els altres, com ara Zaqueu. “Tot el dia amunt i avall amb el cotxe, visitant hotels, restaurants, recollint aliments i donatius...”, recorda la seva filla Margalida. “Era aquest nen gran que somia a fer de Rei d’Orient i inventar prodigis per als desafortunats”.
Margalida Capellà és jurista, va ser diputada al Parlament balear per Més per Mallorca i és la responsable de la seva llei de Fosses, del 2016. Tomeu era un fix als actes en què ella participava, més pel tema que pel parentiu. Els últims anys, i en paral·lel a la vena social, Tomeu Capellà va accentuar la seva militància republicana. Considerava que com a democràcia mantenim un deute amb la República, liquidada mitjançant un cop militar. “Solia dir que no entenia com és que quedava tant de fatxa”.
Un dels seus focus d’interès era la Cuba revolucionària. Va visitar l’illa –on va arribar a descobrir que tenia parents llunyans– diverses vegades els últims anys. Li interessava en especial la figura del Che Guevara.
Entre les seves rutines, i a més d’ocupar-se dels més desfavorits, alguna de les més senzilles: un pa amb oli i un parell de diaris.
I el Barça. Anys enrere va prohibir als seus fills que es presentessin amb una parella que no fos del Barça o que, “almenys”, no fos del Madrid. Ho va aconseguir: els seus sis nets són culers. Tampoc no podien ser del Mallorca. Millor del Balears. L’equip dels republicans de l’illa. Aquell ideari que ni tan sols quaranta anys de dictadura van poder liquidar. /