La sala de màquines del fraguisme
Quan es reconstrueixi la cadena d’expansió del coronavirus de Galícia caldrà mirar cap a Lloret de Mar, ja que després d’una excursió de l’Imserso es van registrar diverses morts, entre les quals la de la víctima gallega més coneguda de la pandèmia, Dositeo Rodríguez Rodríguez, conseller de Presidència amb Manuel Fraga entre el 1990 i el 1999, quan, a falta d’un vicepresident, era l’encarregat de substituir el seu cap durant els seus freqüents viatges a l’exterior.
“Fraga i jo vam crear una relació molt personal i sincera de col·laboració. Sovint em deia: ‘Dositeo, és vostè un pesat. És la quarta vegada que em ve amb això’”, va explicar anys després a La Voz de Galicia aquest llicenciat en Dret nascut el 1935 a Ribas de Sil (Lugo). Discret, agradable en el tracte, Rodríguez apareixia com l’encarnació del funcionari, cosa que coincidia amb el seu paper dins els primers governs de Fraga, en què s’ocupava de l’aparell administratiu, en una època d’expansió accelerada. Abans havia estat gerent de la Universitat de
Santiago i va militar a UCD. El 1999 va deixar la Xunta per intentar arrabassar al PSOE l’alcaldia de Santiago, un objectiu que no va aconseguir llavors ni el 2003.
Va morir el 27 de març, dies després d’haver publicat a El Correo Gallego un dur article sobre la gestió de la pandèmia per part de Pedro Sánchez, titulat “Basta ya”. /