Sense mare el dia del pare

El dia del pare la seva família es va quedar sense mare. El 19 de març Ángeles Díaz Mena va morir amb 77 anys a conseqüència de la Covid19. En aquella primera etapa de la pandèmia el virus va escombrar la gent gran.

L’Ángeles va néixer a Màlaga, al si d’una família humil de vuit germans. Sent una nena van emigrar a Madrid i es van instal·lar a Alcorcón. Ella va acabar els estudis elementals i es va posar a treballar, si bé va deixar les seves ocupacions després de casar-se i tenir tres fills. Quan van estar criats va tornar al món laboral, en restaurants d’Alcorcón, perquè tenia molta traça a la cuina. Després de jubilarse es va dedicar a viatjar.

La seva família es pregunta on es va infectar. Quan va anar a veure uns amics? Fent la compra? No ho sabran mai. El 13 de març, el mateix dia del confinament, van aflorar els primers símptomes. La van anar a visitar del servei de salut i li van donar el diagnòstic, però el trasllat a l’hospital el van haver de fer els fills. Van poder parlar amb ella, però després es va tallar la comunicació, fins que un metge els va avisar que es preparessin per al pitjor. Va morir el dia 19. L’Ángeles va ser incinerada, però el lliurament de les cendres es va demorar dos mesos.

Al seu carrer d’Alcorcón vuit famílies més van perdre gent com a conseqüència del coronavirus durant aquelles dates. La Cristina creu que no van tenir cap oportunitat. “Ha arribat un tren i els ha passat per sobre”. /