La infermera de l’ampli somriure

La infermera Nanda Casado portava la professió a les venes després d’haverla exercit durant més de quaranta anys. Un cop superat el coronavirus, o això es pensava, va morir pocs dies després d’haverse reincorporat al seu lloc de feina al Centre d’Especialitats Carlos Castilla del Pino, a Còrdova. Va morir a conseqüència d’un trombe, una seqüela produïda per la Covid-19. Nanda Casado procedia d’una àmplia família integrada per cinc germanes i sis germans, la vuitena entre ells. Estava casada i tenia dos fills. La seva germana Carmen recordava que va estudiar infermeria a Jerez de la Frontera, on va viure amb la seva tia i padrina Fernanda, amb qui coincidia en el nom. Després d’exercir en la primera línia de la sanitat pública, els últims anys era infermera gestora de casos, tenia sota la seva responsabilitat els usuaris de tres residències, nombroses persones dependents i els seus cuidadors, sempre pendent d’aconseguir per tots els mitjans els recursos que necessitaven. “Era la veu de l’experiència. Sempre tenia una paraula amable. Sabia que als companys, com als pacients, els pots canviar el dia amb una carícia, una frase afectuosa”, comenta una de les seves companyes de feina.

El Col·legi Oficial d’Infermeria de Còrdova, a través del seu president, Florentino Pérez Raya, destaca que “La Nanda era l’exemple constant de què significa ser infermera. Sempre recordarem la seva generositat, l’amabilitat amb què administrava les seves cures i l’entrega incondicional a la seva professió”. /