L’home que coneix més bé els ratpenats
Aquest ecoepidemiòleg, professor de la UB, assenyala com a causants de les pandèmies per coronavirus l’alteració del medi natural, les facilitats que hi ha perquè es propaguin, i un transport mundial desmesurat
Nocturns, desconeguts, misteriosos. Els ratpenats són considerats l’origen més probable del virus que ha evolucionat fins al fatídic SARS-CoV-2 que ha causat la pandèmia. El coronavirus del mamífer volador va infectar una espècie intermèdia (el pangolí o una altra) abans que aquesta provoqués el contagi i la propagació entre els éssers humans.
Tot i això, Jordi Serra-Cobo, expert en ecoepidemiologia i gran coneixedor d’aquests animals, combat el missatge erroni que aquests mamífers són perillosos perquè són portadors de virus. “El problema no són els ratpenats, sinó la relació amb el nostre entorn, que s’ha fet cada vegada més agressiva i invasiva; ens exposem cada cop més als patògens”, diu aquest professor, membre de l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
La hipòtesi més plausible sobre l’origen de la pandèmia és l’evolució del coronavirus a partir dels ratpenats i a través d’un animal hoste intermediari fins a infectar els humans. No se sap del cert quina és aquesta espècie intermediària. Alguns apunten cap al pangolí, però Serra-Cobo no ho creu factible atenent les seqüències genètiques dels virus trobats en els pangolins.
L’investigador considera clau estudiar l’evolució dels virus. Un exemple de la importància ecològica dels ratpenats es veu en els estudis fets pel seu equip a Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental). Durant anys ha estudiat una colònia de ratpenats on cada hivern s’apleguen uns 17.000 ratpenats. “Aquests animals compleixen una funció reguladora extraordinària en el terreny ecològic. Només aquesta colònia consumeix cada any entre 25 i 26 tones d’insectes”, uns animals que poden transmetre malalties.
Gran part dels coronavirus originàriament procedeixen dels ratpenats. Durant tota la seva existència sobre la Terra (uns 64 milions d’anys) han desenvolupat adaptacions per protegir-se dels virus. El seu organisme sempre està en prealerta per combatre’ls. “Els ratpenats han estat reservori de coronavirus probablement des de fa molt de temps. En general els patògens sempre han estat als reservoris animals i sempre s’han registrat epidèmies en la nostra espècie. La diferència respecte a èpoques anteriors és que ara estem augmentant les probabilitats que es produeixin i que tinguin més envergadura”, recalca. “Ens estem exposant a nous patògens que no coneixíem”, afegeix.
La humanitat ha patit pandèmies (pesta negra, verola, grip espanyola...). El que ha canviat ara és la nostra relació amb l’entorn. Una part del problema l’origina una penetració humana més gran en zones amb una forta biodiversitat, i on abunden els reservoris de virus i de patògens (Àfrica central, sud-est asiàtic i Amèrica central i Sud-amèrica).
El resultat de tot plegat és més freqüència i més impacte d’aquestes epidèmies. Serra-Cobo vincula el que està passant amb les alteracions ecològiques i a la desforestació, a canvis socioalimentaris i a la propagació derivada d’un augment de la mobilitat i la globalització.
Perquè hi hagi una epidèmia com la de la Covid-19 s’han d’ajuntar tres factors. Primer, s’ha de fer el salt del virus de l’espècie animal als humans (pels canvis ambientals); en segon lloc, un efecte amplificador en què s’infectin moltes persones (mercats d’animals salvatges vius com el de Wuhan, concentració demogràfica...); i, finalment, s’ha de propagar ràpidament i en àmplies regions del nostre planeta (gran mobilitat). “Actualment estem incrementat la probabilitat que hi hagi aquests tres factors”, subratlla.
Un factor determinant està sent “la invasió d’hàbitats i sistemes naturals fins ara mai ocupats i que actualment reben una presència humana massiva”.
Desforestem la selva tropical per crear assentaments, infraestructures, hisendes i granges amb una expansió ramadera que és fruit, al seu torn, d’un model agroalimentari que esgarrapa terres i produeix carn. En 40 anys s’ha perdut un 30% de la massa forestal tropical del sud-est asiàtic, i a l’Amazones, des de l’agost del 2018 fins al juliol del 2019, es van destruir uns 9.762 km2 de bosc tropical, segons va exposar en una videoconferència organitzada pel Consell Assesor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
La destrucció dels hàbitats forestals (ratpenats i altres espècies...) comporta que els patògens, que abans estaven confinats en llocs inaccessibles puguin entrar en contacte amb l’espècie humana. Han desaparegut els límits geogràfics de la distribució dels virus.
Ell esmenta com a exemple que després dels episodis de les tales a la selva amazònica (i els processos de desforestació en general) queden als sòls làmines d’aigua estancada que no és drenada per la vegetació i que es converteixen en focus de mosquits i de possibles malalties vectorials (com el dengue, la malària o el zika).
De les alteracions al medi després se’n poden veure beneficiats els vampirs, uns ratpenats que només viuen al continent americà i que s’alimenten de sang i poden transmetre la ràbia. “L’augment de determinades cabanes de bestiar fa que creixin les poblacions de vampirs que se n’alimenten i, per tant, augmenta el risc de transmissió de la malaltia”, afirma. Les autoritats sanitàries del Perú han llançat campanyes per alertar la població del risc dels vampirs, amb missatges tan bàsics com la recomanació de tapar-se a la nit per evitar la picada, ja que no sempre se’ls relaciona amb la transmissió de la ràbia.
Canvis socioeconòmics i el model d’alimentació van ser decisius en el naixement de la pandèmia del SARS, desencadenada entre el 2002 i el 2003. El seu origen demostrat va ser la civeta, una espècie de gat salvatge. La ingestió de carn d’aquest animal va originar la malaltia.
Va ser una situació paradigmàtica. La carn de civeta era considerada al seu dia a la Xina un menjar exquisit, a l’abast de molt poca gent, pel seu preu elevat. Però a mesura que el país es va anar desenvolupant econòmicament, noves capes socials van començar a consumir aquesta carn.
L’augment de la demanda va donar lloc a granges per criar aquest animal salvatge. El problema va ser que quan una civeta d’una granja s’infecta hi ha moltes probabilitats que la resta dels exemplars també s’infectin.
“Aquests animals es venien vius als mercats i, fins i tot, es consumien als restaurants, on els clients els podien triar abans de menjarse’ls, com una llagosta”, destaca Serra-Cobo. Una cosa és que algú consumeixi civetes i una altra que moltes persones consumeixin aquests animals. “Així estem augmentant la probabilitat de contagi, ja que situem una espècie intermèdia
“Amb la nostra actitud estem augmentant les probabilitats que hi hagi el contagi”
portadora de virus en contacte amb l’ésser humà”, sentencia. Les facilitats que donem a la propagació són enormes. I així el que hauria de quedar delimitat a la infecció d’una civeta es va convertir en una infecció general.
La resta de coses ja se saben: l’enorme mobilitat mundial, els vols ràpids i barats, i la capacitat de desplaçar-se d’una punta a l’altra del planeta en només unes hores fan que el coronavirus tingui autopistes planetàries per moure’s al seu aire...