Art i ciutat

FREDERIC VILÀ TORNOS (1943-2020) Historiador de l’art

Hi ha persones que passen pel món amb una empremta de discreció, i tot i això l’empremta és profunda i plena de referents positius per als que han tingut la sort de coneixe’ls i gaudir de la seva generositat. És el cas de Frederic Vilà Tornos, arquitecte i historiador de l’art, una figura clau en la història cultural de Lleida, abans i després de la transició democràtica, mort el 5 de maig, després d’una llarga malaltia, amb 77 anys. Casat amb la psicòloga Marta Trepat, Vilà tenia dos fills i un net. La mort del catedràtic ha estat rebuda amb nombroses mostres de dol i afecte als mitjans culturals i polítics de Lleida.

Nascut a Lleida en la immediata postguerra, Vilà tenia una sòlida formació universitària amb el doble títol en Arquitectura i Filosofia i Lletres. Aquesta visió de l’arquitectura i l’art el va acompanyar tota la vida, ja que després d’uns inicis professionals com a arquitecte, a començaments dels anys setanta, es va convertir en un dels primers professors de l’àrea d’humanitats de l’Estudi General de Lleida, l’embrió de l’actual UdL, i en el primer catedràtic i director del departament d’Història de l’Art. Des de la seva càtedra, Vilà ha influït en generacions d’historiadors de l’art com Albert Velasco, Pep Tort o Jesús Navarro. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, també va ser alumne de Vilà i va recordar la seva humanitat i la seva tasca divulgativa del patrimoni històric i cultural de Lleida.

A la figura de Frederic Vilà s’hi uneix una preocupació pel coneixement de l’art però amb un compromís amb la comunitat. En aquest sentit, hi ha poques aventures culturals dels últims cinquanta anys en què no s’esmenti una aportació de Vilà. Com a arquitecte va ser el dissenyador de diverses places, com la de les Missions, la dels Pagesos o la de Cervantes; l’autor del catàleg dels elements d’interès històric, artístic i arquitectònic del pla general municipal de Lleida, i un dels impulsors del pla especial del Turó de la Seu Vella, de què va ser un dels assessors patrimonials.

El 1991 Frederic Vilà és elegit regidor en la llista encapçalada per Antoni Siurana, i es fa càrrec de l’àrea de Cultura en substitució de Jaume Magre, de qui continuarà la seva tasca amb projectes que han configurat la vida cultural i cívica de Lleida, com la inauguració de l’Auditori Enric Granados o el complex de l’Escorxador, convertit en Aula de Teatre. També cal destacar la seva implicació en la catalogació de tota l’obra de l’escultor Leandre Cristòfol, amb la inauguració d’una sala dedicada a la seva obra al Museu Morera.

De la figura intel·lectual de Frederic Vilà destaquen els seus nombrosos llibres dedicats al patrimoni arquitectònic i artístic de Lleida, que comencen amb la seva monografia Morera, arquitecte modernista? ,ique continuen amb estudis sobre la catedral nova, o dedicats a arquitectes de Lleida. També va ser autor, amb la historiadora de l’art Marta Pallarés, del primer assaig sobre la trajectòria de la Petite Galerie, i es va interessar per l’obra de contemporanis seus com Rosa Siré i Albert Coma Estadella.

L’últim llibre escrit per Vilà va ser L’arquitectura d’ahir a Lleida, en què desenvolupa la seva passió pels edificis històrics. “M’agradaria que amb aquest llibre la gent s’animés a sortir a passejar per la ciutat amb la intenció de mirar amb deteniment les cases, que busquin en el seu passat i que alhora serveixi per a una protecció més eficaç del patrimoni”. El llibre, il·lustrat amb fotografies de Xavier Goñi, és un passeig per cases com l’edifici Pal·las, la Casa Llorens, la Casa Xam-mar i altres exemples del modernisme, a més d’edificis art déco i de l’arquitectura racionalista.

.