Trencar el relat d’un matrimoni
La canadenca Rachel Cusk dissecciona el seu divorci en una transgressora reflexió literària sobre la maternitat i els rols tradicionals de la vida conjugal
Com tot/a creador/a superdotat/ada, Rachel Cusk (Canadà, 1967) fa la sensació d’obrir-nos els ulls al més quotidià com si fos la primera vegada que ens hi exposem, d’haver modelat un llenguatge únic a partir de signes compartits, de gaudir, en definitiva, d’una visió expandida de les coses. Embarcada en els últims anys, entre el 2014 i el 2018, en una trilogia –A contraluz, Tránsito i Prestigio– on novel·la i realitat funcionen en un mateix pla indiferenciat, que serveix de laboratori d’investigació sobre com narrar-se i explicar-se a una mateixa des de posicions perifèriques, espècie d’autoficció desplaçada, on és l’altre el que va construint la teva subjectivitat, l’autora havia prèviament abordat el gènere més clarament autobiogràfic, si bé amb la mateixa pulsió renovadora.
Seqüela (2012), sobre l’ensorrament matrimonial i la soferta reconstrucció posterior, és el tercer títol d’aquesta primera incursió més factual, però no menys lliure, en el jo, després d’A life’s work (2001, sobre la maternitat) i The last supper (2009, sobre conciliació i creativitat). Que Cusk no té la més petita intenció de transitar pels codis de la crònica del fracàs sentimental és que a les primeres pàgines ja desafia algunes de
les convencions del relat social que intenta explicar-lo i esmorteir-lo: la vida familiar moderna exclou els instints bel·licosos dels seus membres; la nova realitat que porta una separació no és un avanç sinó un retrocés; elaborem narratives per vestir la veritat.
L’escriptora alterna entre l’autoobservació distanciada i la col·locació d’una lent de precisió sobre les seves emocions, però gairebé tot és boirina; afina la seva oïda per captar les vibracions interiors més subtils que li procura la dissolució del nucli familiar, sempre disposada a qüestionar les convencions que envolten el fenomen, però gairebé tot és estàtica; la seva anàlisi de la situació, tot i això, va recollint troballes alliberadores i metàfores aclaridores, mentre va obrint el focus a multitud de condicionants: algunes tragèdies gregues i passatges bíblics, el moment històric, els valors educatius rebuts, l’exemple marcat per familiars i amics, els rols de gènere establerts pel cos social, les zones d’ombra de la feminitat i les contradiccions a què s’enfronta tota mare que ha de fer front a una separació.
Rachel Cusk escriu des d’aquell planeta estrany que és l’ésser dissociat de les rutines i enfrontat al panorama de la revisió i la reestructuració personal, allà on les idees i les sensacions operen de maneres diferents a com ho fan en la normalitat antiga i consensuada, polsant l’alineació de tot aquell atrapat pel dolor i necessitat de superar-lo acudint a la reformulació de la seva història. I ja que un lloc semblant exigeix també una manera nova de transmissió de les confuses experiències que ho defineixen,
Seqüela aconsegueix que la forma sintonitzi amb el fons, dues sondes de disseny i mecanisme intransferibles lliurades a la tasca de diferenciar la superfície de l’essència. Com a cirereta, el lent exercici de desxiframent que planteja l’últim capítol és una mostra del respecte a la intel·ligència del lector i una condensació dela seva poètica: practicar una mirada lateral per assolir la profunditat.
Rachel Cusk Seqüela/Despojos LES HORES/ LIBROS DEL ASTEROIDE. TRADUCCIÓ AL CATALÀ: CARME GERONÈS / AL CASTELLÀ: CATALINA MARTÍNEZ MUÑO. 160/176 PÀGINES. 17,90/17.95 EUROS. E-BOOK 8,54 EUROS