Parlem de la Xina
Una lliçó sobre política entorn del gegant asiàtic, tan d’actualitat amb motiu de la crisi del coronavirus, de la mà de Henry Kissinger
La fascinació d’Occident per la Xina contemporània es basa no només en el seu fabulós creixement econòmic, sinó també en el fet de comprovar que una autocràcia socialista utilitza la doctrina liberal del lliure mercat per sustentar el seu poder. Com més complex és un problema, més fascinació desperta. I la Xina és per a Occident un enigma fascinant, una paradoxa inquietant.
L’escriptor francès Henri Michaux va quedar rendit per la subtilesa xinesa, com molt bé va traçar al seu quadern de viatge Un bárbaro en Asia, en el qual advertia que “el xinès no és honest o deshonest. Si es tracta de ser honest, adoptarà l’honestedat com s’adopta un idioma”.
El diplomàtic David Kidd al seu llibre de memòries Històries de Pequín relata que, assegut en un jardí enderrocat, “pavelló de les virtuts harmonioses”, va descobrir en unes ruïnes aquesta suggestiva inscripció: “La pedra no parla però ho sap tot. L’home no avança però ho fa tot”.
La fascinació per la Xina adquireix tota la seva esplendor al llibre L’art de la guerra de Sunzi, que a Occident s’ha convertit en un clàssic sobre com gestionar el poder. Un extracte del llibre assenyala que “la victòria pot crear-se, ja que, per molt nombrós que sigui l’enemic, és possible fer que no combati”.
Ningú a qui li interessin la política i la geoestratègia pot quedar-se fora de l’influx intel·lectual de la Xina. En aquest sentit,l’assaig China de Henry Kissinger, qui va ajudar Richard Nixon a desbloquejar, després de més de vint anys, la relació amb la pàtria del Gran Timoner Mao Zedong, incideix en aquesta fascinació, en aquest constant esforç per comprendre el fenomen xinès. Aquest assaig de qui va ser secretari d’Estat de Nixon i també de Gerald Ford ens ofereix una nova lliçó sobre la política, com ja va passar amb la seva obra Diplomàcia.
L’assaig parteix de l’experiència d’algú que ha tractat amb les elits nacionals per comprendre l’ascens, el desenvolupament i el lideratge tranquil de la Xina. Busca descobrir com col·laborar i no quedar subordinat a l’“auge pacífic” del país. El testament polític de Deng Xiaoping, que va aconseguir reorientar la lògica ideològica de Mao Zedong de la “revolució permanent” cap a la modernització permanent, reflecteix una de les claus geopolítiques de l’actual Xina: “Observem atentament; assegurem el nostre lloc; enfrontem-nos a les qüestions; dissimulem la nostra capacitat i esperem l’oportunitat; intentem passar desapercebuts i no reivindiquem mai el lideratge”.
Aquest testament escarit, amb un cert halo de misteri sobre allò indesxifrable, entronca directament amb la saviesa mil·lenària xinesa, amb el bon seny i el bon govern dels mandarins i amb la tradició del confucianisme. El testament dibuixa alguns dels trets propis de la gestió de l’actual president de la república popular, Xi Jinping. Es tracta d’una visió del món plantejada per un subtil però efectiu intent de sinització d’Occident; és a dir, se sent atret cap al centre de gravetat de la visió xinesa de les relacions econòmiques, tecnològiques i militars. És tot un procés fet amb paciència, calma, sense estridències. Kissinger recorre per la seva part tota la història per determinar amb quina Xina ens trobarem en el futur i com col·laborar-hi i, alhora, enfrontar-nos amb ella. La fascinació d’Occident es basa en el fet que, sent socialista, és l’actual segona economia del món, el consumidor d’energia més gran, l’exportador de mercaderies més important i el tenidor de deute més gran del Govern dels Estats Units; és, a més, el país amb més milionaris i multimilionaris del món.
La fascinació per la Xina inclou no només la seva cultura i la seva història sinó també la seva forma de govern, com exposen John Micklethwait i Adrian Wooldridge al seu llibre La cuarta revolución. L’esmentada fascinació queda recollida en les paraules de l’escriptor Thomas Friedman: “L’autocràcia d’un sol partit té sens dubte els seus inconvenients. Però quan la dirigeix un grup raonablement il·lustrat de persones, com succeeix avui a la Xina, també pot tenir grans avantatges”.
L’assaig del savi Kissinger és una excel·lent introducció per comprendre que el poder xinès no resideix només en la seva força econòmica sinó en la capacitat d’atracció del seu sistema polític. I és el gran perill per a Occident: aplaudir l’organització xinesa per lluitar contra el corona virus sense exigir-li cap responsabilitatperla seva propagació al món.
Henry Kissinger China DEBATE. TRADUCCIÓ: CARME GERONÉS. 621 PÀGINES. 24,90 EUROS. E-BOOK 9,49 EUROS