La conquesta de l’espai
La imaginació i la curiositat no poden ser confinades. En temps de tancament, obrim finestres al lleure literari a la manera dels passatemps clàssics
A) L’arribada a Mart
La companyia nord-americana SpaceX fundada per l’empresari, físic i visionari Elon Musk planeja enviar a Mart la primera càpsula amb humans a bord el 2025. Sigui quan sigui que arribin els primers astronautes a Mart, Ray Bradbury ja hi va ser. L’any 1950 va publicar Cròniques marcianes, on descriu quatre missions d’exploració enviades des de la Terra. En la primera, un marcià gelós liquida els astronautes. En la segona, quan arriben a una ciutat marciana explicant que venen del planeta Terra, els tanquen en un manicomi. En la tercera, troben a Mart els seus éssers estimats, però hi ha gat (o marcià) amagat. En la quarta missió... val més que ho descobreixen vostès mateixos. Un llibre meravellós, però Bradbury va voler que al morir a la seva làpida se’l recordés com a “Autor de”...
1. Jo, robot
2. Un món feliç
3. Fahrenheit 451
4. L’estiu del comiat
B) El planeta sense sexes
Ursula K. Le Guin ens ha deixat algunes de les més minucioses descripcions de mons més enllà de la nostra galàxia que exerceixen com a reflexions sobre el comportament humà aquí baix. A La mà esquerra de la foscor, l’autor de l’informe explica com va arribar al planeta Gueden per tractar que s’unissin a la Lliga de Planetes (una Unió Europea interplanetària). El que més el sorprèn és com han resolt els seus problemes de gènere: són hermafrodites i, en l’època de zel, poden optar per un sexe o l’altre. Le Guin es va convertir en capdavantera de la ciència-ficció feminista i amb aquest llibre va ser la primera dona que va guanyar els premis Hugo i Nebula. Les seves novel·les més populars es desenvolupen en un planeta amb una cultura preindustrial anomenat...
1. Ganimedes
2. Locus
3. Ulldecona
4. Terramar
C) Verne vol la lluna
Un que es va avançar un segle a la cursa espacial va ser Jules Verne. El 1865 va imaginar la construcció del canó més llarg de la història per llançar una nau en forma de bala tripulada per l’aventurer Ardan i els elegants membres del Baltimore Gun Club. Aquesta aventura d’enginyeria ens la relata amb tot detall a De la Terra a la Lluna. Quatre anys després va escriure una altra novel·la com a continuació (actualment se solen publicar juntes) on els viatgers espacials tornen a la Terra caient a l’oceà el Pacífic, com faran cent anys després les càpsules de la NASA. Aquesta segona novel·la es titula...
1. Viatge al centre de la Lluna
2. Al voltant de la Lluna
3. La casa de vapor
4. L’amo del món
D) Dones en lluita galàctica
En la conquesta de l’espai, les dones sempre ho han tingut més difícil. Mary Robinette Kowal ho explica a Cap a les estrelles, guanyadora l’any 2019 del premi Nebula. Als anys cinquanta, un asteroide impacta contra la Terra i la catàstrofe climàtica que s’acosta en les pròximes dècades pot extingir la humanitat, així que cal buscar un nou lloc allà fora. La protagonista és una brillant matemàtica que vol ser astronauta, però xocarà amb un mur de prejudicis. La major part de l’obra de Mary Robinette Kowal continua inèdita al nostre país malgrat haver guanyat quatre premis del màxim guardó internacional de la ciència-ficció, que són els...
1. Premis Hugo
2. Premis Zeta
3. Premis Pulitzer
4. Premis Strega
E) La Terra és perifèria
Philip K. Dick va escriure a final dels seixanta Somien els androides amb ovelles elèctriques? Mart és el lloc on la gent bé vol anar a viure, molt més modern que l’obsoleta Terra, on fins i tot disposen de la mà d’obra perfecta d’androides que resulta difícil distingir dels humans. Els androides són els sensepapers del futur: quan, farts del servilisme a Mart i altres colònies, es colen clandestinament a la Terra, un caçador de recompenses de la policia (un bladerunner) anirà al seu darrere per retirar-los. Ridley Scott es va inspirar en la novel·la de Dick per dirigir el 1982 Blade runner, que s’ambientava en un futur i llunyaníssim any...
1. 2050
2. 2166
3. 2035
4. 2019