Els més gaudits
Serem sincers: els llibres de què parlarem a continuació no seran els més venuts. No ho seran de cap manera. De fet, és bastant probable que alguns ni tan sols voregin el punt calent de les llibreries comercials. I tot i això, els lectors que els donin una oportunitat descobriran tot un univers de qualitat literària del qual potser, només potser, desconeixien la seva existència. No s’ho pensin: treguin els seus bolígrafs i prenguin nota. Ens ho agrairan.
Dels llibres escrits en castellà, el més interessant del que es publicarà pròximament –o del que s’acaba de publicar– serà Basilisco (Impedimenta), de Jon Bilbao; Las brujas (Destino), de Celso Castro ;i Las alegres (Tusquets), de Ginés Sánchez, que són, respectivament, un western, una exploració emocional i una bogeria sobre dones muntant grups paramilitars. Hi haurà més autors destacables, en especial Rafael Reig o Javier Argüello, però són més coneguts i no necessiten que ningú ressalti la seva qualitat.
En català, la nostra atenció va dirigida cap a La drecera (Periscopi), de Miquel Martin i Serra, sobre el final d’un tipus de món empordanès; Mal bon pare (Ams- terdam), de Sergi Pons Codina, sobre un home que s’enfronta a la paternitat; i La musa fingida (Males Herbes/ Orciny Press), de Max Besora, un excés narratiu –en tots els sentits– ambientat a la vall del Bronx. Sense oblidar, esclar, Anna Ballbona, mereixedora de l’últim premi Llibres Anagrama per No soc aquí/No estoy aquí.
En el terreny internacional, una de les novetats més vistoses és la recuperació de Los cazadores (Salamandra), novel·la en què James Salter va narrar les seves experiències com a pilot de guerra. I també serà una delícia llegir Autobiografía (Literatura Random House), en la qual José Luis Peixoto fa una autoficció coprotagonitzada per José Saramago en persona; Seqüela/Despojos (Les Hores/Libros del Asteroide), en què Rachel Cusk reflexiona sobre el divorci; i Vestida de corto (Nòrdica), obra amb la qual Marie Gauthier va guanyar el Goncourt a la Primera Novel·la.
I no podem deixar de retre un homenatge a Luis Sepúlveda, una de les primeres víctimes del coronavirus, de qui Tusquets recupera Historia de Mix, de Max y de Mex. |