La protesta pel tracte policial als negres arriba a la Casa Blanca
Destrucció, saquejos i morts en les protestes racials d’arreu del país
El remolí de protestes per la violència policial contra els negres ha arribat fins al reixat de la Casa Blanca. Trump va tuitejar: “Si l’haguessin saltat els hauríem rebut amb gossos ferotges”.
Els Estats Units estan fora de control. Caos total per les violentes i mortals protestes racials en tota la seva geografia.
Ja hi ha almenys dos morts, diversos ferits greus, tirotejos, centenars de detinguts, establiments saquejats i cremats, imatges de guerrilla, violència extrema, còctels molotov, bales de goma i gasos lacrimògens en protestes generalitzades al crit de “No puc respirar”, el mateix que va proferir l’afroamericà Georgte Floyd dilluns a Minneapolis abans de morir a mans d’un policia blanc.
El país està en situació de màxima urgència, amb la por que les coses, si ja estan malament, encara vagin a pitjor.
El president Trump va volar ahir a Cap Canaveral per celebrar el llançament de l’Space X. És la primera vegada en gairebé una dècada que s’enlairava una nau dels Estats Units i privada, amb dos astronautes a bord i amb rumb a l’Estació Espacial Internacional. “Tinc l’obligació de serhi”, va dir Trump abans d’anarse’n en ple neguit social.
La perenne disfunció política i la desigualtat racial va emergir amb cruesa aquesta setmana. El recordatori del desproporcionat nombre de negres que moren a mans de la policia coincideix amb la tràgica fita dels més de cent mil difunts pel coronavirus. Aquesta malaltia s’ha acarnissat amb els afroamericans.
Tots aquests elements plegats configuren el panorama ombrívol d’una crisi nacional, en el qual les normes per evitar el contagi han comportat el tancament de negocis i un devastador cop econòmic. La comunitat negra ha resultat molt castigada per la pèrdua d’ocupació i els desnonaments.
“Els fils de la nostra vida cívica podrien començar a enfonsar-se perquè vivim en una metxa”, va afirmar el professor Douglas Brinkley al Washington Post.
Val més l’orgull de la glòria espacial que la misèria terrenal.
Ara bé, la gravetat del moment emana de la Casa Blanca, que divendres a la nit va estar hora i mitja amb el perímetre tancat per la por d’una acció de manifestants –“antifes o radicals d’esquerra”, en paraules de Trump– concentrats a l’entorn.
Aquesta sensació d’excepcionalitat es confirma, a més, amb el mandat del president als responsables del Pentàgon perquè tindes guin a punt unitats de policies militars en cas que calgui desplegar-les immediatament a Minneapolis, el centre d’aquesta nova explosió de còlera per demanar justícia per la brutalitat policial contra els negres.
“El món ens mira”, va afirmar el governador de Minnesota, Tim Walz. Aquest dissabte, després de la quarta nit i matinada de foc i destrosses malgrat el toc de queda, Walz va ordenar el desplegament complet de tota la guàrdia nacional. Una decisió com aquesta no s’havia pres
L’ORDRE DE TRUMP
El Pentàgon té preparades unitats militars per enviar a Minneapolis
DESBORDATS
Minnesota desplega tota la guàrdia nacional per primera vegada des dels anys quaranta
de la Segona Guerra Mundial.
La decisió es deu al fet que “sincerament no teníem els números”, en reconeixement del fet que un primer enviament als carrers de 500 militars havia estat insuficient davant el volum de manifestants, dels quals va assegurar que un 80% eren de fora de l’Estat. “És una sort que no morís ningú”, va dir. El desplegament de la guàrdia nacional s’incrementarà aquest diumenge fins a arribar al límit de 2.500 uniformats.
“Estem sota un assalt. És una burla pretendre que aquesta destrucció és per la memòria de George Floyd, contra la desigualtat i una perillosa pràctica policial”, va assenyalar Walz. “Això consisteix –va continuar– a atacar la societat civil, a infondre por i a trencar les nostres magnífiques ciutats”.
Els ànims no es van calmar amb la detenció divendres de Derek Chauvin, el policia que va mantenir el genoll pressionant el coll de George Floyd durant gairebé nou minuts. Els tres últims ja estava inconscient i va deixar de suplicar.
A Chauvin li imputen dos homicidis (en diferents graus), cosa que a molts els ha semblat poc, entre ells els familiars de Floyd. No entenen per què no se li imputa assassinat en vista del vídeo i de l’actitud de l’agent. Els seus tres companys, tots ells acomiadats des de dimarts, encara no estan acusats, però sembla una qüestió de temps.
Una cosa és l’acusació i una altra que s’acabi en condemna. Fa quatre anys que en un suburbi a la vora de Minneapolis va morir Philando Castile tirotejat pel policia Jerónimo Yanez. Va ser en un control de trànsit. L’agent, partint del fet que Castile tenia “un nas ample”, va pensar que era un atracador buscat. L’escena la va gravar la xicota del conductor, que anava al seient posterior amb la seva filla de 4 anys. Vídeo? A Yanez el van jutjar i absoldre.
Una recent enquesta del Pew Research Center va remarcar que nou de cada deu afroamericans (87%) van dir que els negres són tractats amb menys equitat pel sistema de justícia que els blancs. Aquesta visió la comparteix un 61% dels blancs.
Ben Hubert, de 26 anys, resident a Minneapolis, va explicar a Associated Press que l’havia sorprès que la gent se saltés el toc de queda i calés foc a diversos edificis.
“Estic indignat –va assegurar parlant del cas Floyd– però també trist. La injustícia s’ha mantingut durant molt de temps, fa anys que s’infla”.
La ràbia i la ira de Minneapolis s’ha expandit com la pólvora al llarg del país. Les protestes ja s’han registrat en més d’una trentena de ciutats i no s’aturen. La seva característica comuna és la confrontació amb la policia i una voracitat destructiva.
Un jove de 21 anys va morir a trets a Detroit. Hi ha sospites d’infiltracions de supremacistes blancs en les concentracions.
A Oakland (Califòrnia), el vigilant privat d’unes dependències judicials va morir i el seu company va resultar greument ferit en un tiroteig. Un cotxe es va acostar fins on eren ells i des d’allà van obrir foc.
A Atlanta hi va haver un altre ferit greu de bala. En una manifestació pel centre de la ciutat de Geòrgia es va enregistrar la imatge dels policies arrecerant-se a la seu central de la CNN davant l’assetjament d’uns concentrats que els van llançar pedres i runa.
L’alcaldessa afroamericana Keisha Lance Bottom va menysprear l’acció dels vàndals: “Sou una desgràcia per a la memòria de George Floyd i de cada persona que ha mort en aquest país”, va dir en una intervenció, emocionada. “Si et preocupa Atlanta, ves-te’n a casa. Si pretens participar en una protesta pacífica, aquesta ja no ho és. A tots ens fa mal el que ha passat i hem de fer canvis en la societat. Si per canviar hem de destruir la ciutat, llavors hem perdut la credibilitat. Així no canviem. Això és una altra cosa. Si es trenquen vidres i es cremen cotxes, quin homenatge retem a Floyd?”.
Un argument semblant van plantejar aquest dissabte els alcaldes de les ciutats bessones, Jacob Frey per Minneapolis i Melvin Carter per Saint Paul. “Tot això no té res a veure amb Floyd. Quedeu-vos a casa amb el toc de queda perquè, si no, us utilitzen d’escut”, va assenyalar Carter. “Això ja no són protestes –va intervenir Frey–:això només és violència i l’hem de parar entre tots”.
L’ENQUESTA
Un 87% dels negres creuen que la justícia els tracta pitjor que els blancs
LES SOSPITES
Hi ha por que els supremacistes blancs s’hagin infiltrat en les marxes