“Cada dia que passa sembla que la recuperació serà més ràpida”
Josep Oliu, president de Banc Sabadell
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu (Sabadell, 1949), defensa que la recuperació econòmica després de l’aturada per la pandèmia serà més intensa i ràpida del que es presumia al principi. A parer seu, “el pitjor dels escenaris està descartat” i creu que la principal característica a partir d’ara serà l’asimetria en la sortida, segons els sectors d’activitat. En el cas de la banca, malgrat la seva solvència i alta liquiditat, continuarà pressionada per la seva baixa rendibilitat, cosa que mantindrà molt pressionades les cotitzacions de les seves accions. Per Oliu, l’única resposta possible és reduir costos, una qüestió que, després de l’èxit aquests mesos de la gestió a distància, les reunions virtuals i el teletreball, li sembla que té un bon recorregut.
En quin punt està l’economia?
Ja som al començament de la recuperació, que serà ràpida i generalitzada llevat de sectors concrets. Aquesta crisi no té res a veure amb cap altra que hàgim viscut.
De les crisis que he viscut totes eren internes. Només n’he viscut una que fos un xoc extern: la del petroli. Aquesta és un xoc de demanda. Igual que la crisi del petroli va tenir un xoc d’oferta, aquesta serà un efecte de demanda, d’una durada limitada en el temps.
A quina velocitat es recuperarà aquesta demanda?
Aquest any serà dur perquè aquesta demanda tindrà una traducció d’una baixada del PIB.
De quant?
Serà una baixada brusca, mai vista. Probablement una baixada d’un 8% del PIB aquest any, segons les nostres previsions. Cada dia que passa sembla que la recuperació serà més ràpida del que s’esperava. Avui ja veig molt difícil que es donin aquells escenaris tan dolents que alguns van dibuixar. Són cada vegada mes lluny. La recuperació que veiem va una mica per sobre de l’expectatives. Si el mes de juliol s’obre tot el que és turisme, fa pensar que l’activitat econòmica anirà més bé. El tema sanitari també va relativament bé. Hi ha el perill d’un rebrot, però ha desaparegut la pressió en el sistema sanitari. Ara hi ha una mica de prudència. S’està avançant molt en el tractament.
S’ha destruït molt teixit econòmic?
El xoc és molt asimètric. Hi ha empreses que han anat més bé que abans de la crisi. Tot el que és l’alimentació ha anat més bé. L’activitat de comerç electrònic s’ha enfilat. Moltes empreses han reaccionat precisament amb vendes a distància. No hi ha hagut una aturada total. No s’ha trencat la cadena de subministrament. Els sectors que han patit mes són els que estan pendents de veure quan obren, com la restauració i el lleure. Aquesta crisi és molt específica pel que fa a les causes i conseqüències per l’aturada total de l’activitat, però a diferència de les crisis cícliques no requereix un ajust de desequilibris econòmics acumulats. No té res a veure amb la del 2008, ni per l’endeutament privat ni per la situació de solvència del sistema financer.
I l’ocupació?
És possible que hagi teixit que s’hagi destruït. Mira el cas de la Nissan. És evident que hi haurà un augment de l’atur, que preveiem arribarà fins a un 20%.
I pel que fa al deute públic espanyol, li preocupa que creixi de manera accelerada?
No em preocupa el creixement del deute privat. El deute públic sí que em preocupa si el creixement no va acompanyat d’una eficàcia i eficiència en l’ús de la despesa pública. Pensar que augmentarà el deute i que després ens el perdonaran o se’l quedarà aquest nou deute públic de la UE o que els mercats ho aplaudiran, això no serà així. Hi ha d’haver eficiència en la utilització del deute. Ara el deute es pot enfilar d’un 95% a un 115% o un 120% del PIB, però ha d’estar ben utilitzat.
Ho està?
Ara per ara no es pot dir si està ben o mal utilitzat. S’ha parat el cop. El gran repte és a partir d’ara.
El cost que representa l’ingrés mínim vital està ben utilitzat?
Encara no ho he estudiat bé. El perill és que el problema s’acabi enquistant i es desincentivi la recerca de feina. Però no és menys cert que serveix per mitigar una situació social complicada. Les coses no són mai ni blanques ni negres. Dependrà de com s’apliqui.
Per on creu que hauria d’anar
ECONOMIA
“Probablement hi haurà una baixada d’un 8% del PIB aquest any, segons les nostres previsions”
DIFERÈNCIES
“A diferència de les crisis cícliques, aquesta no requereix un ajust de desequilibris”
ENDEUTAMENT
“Hi ha d’haver eficiència en la utilització del deute públic”
UNIÓ EUROPEA
“Les mesures que ha pres Europa han estat lentes però molt correctes”
“Continuarem uns anys amb baixa rendibilitat”
la fiscalitat de futur?
Ho tindran complicat per augmentar la recaptació. Sempre he dit que això només s’arregla per la via dels impostos indirectes. Hi ha un punt en què l’elasticitat recaptatòria respecte als tipus impositius acaba sent nul·la. S’ha de mirar impost a impost. Entenc que s’ha de pagar la crisi sanitària, però això no s’arregla amb impostos directes o impostos com el de patrimoni, ni amb impostos directes sobre la riquesa.
Com doncs?
La recaptació vindrà per tots els impostos. És l’esquema impositiu que ha d’augmentar una mica. El que és més important, però, és l’eficiència i l’eficàcia de la despesa. Si la despesa es malbarata farem un mal país. Si la despesa es fa bé val la pena contribuir en l’esforç.
S’ha de gastar més en sanitat? Una mica més, probablement, tot i que nosaltres no som tan rics com Alemanya.
Parlant d’Alemanya i d’Europa, què li sembla el paper que han tingut en la crisi?
Les mesures que ha pres Europa han estat lentes però correctes i contundents. Primer va venir la liquiditat. En el tema de la política fiscal els països han estat responsables. Les subvencions van ser altes a Alemanya. En general són protecció efectiva. Hem incomplert els tractats de la UE. Ara s’ha de construir més Europa i el primer punt positiu és aquest acord francès i alemany d’un deute comú per pagar programes comuns.
Com afectarà la situació actual les empreses?
Hi ha hagut un flux importantíssim de crèdits per cobrir les pèrdues de liquiditat, però en el cas de les empreses la situació de partida no té res a veure amb la d’altres crisis i especialment amb el que va passar el 2008. En aquella ocasió les empreses estaven superendeutades. Les empreses que han pogut sobreviure, d’aquí quatre anys estaran com estaven abans de la crisi. És cert que s’han empobrit, però n’hi ha que es recuperaran treballat més. Per això els préstecs ICO que nosaltres hem donat tenen tot el sentit que siguin a quatre o cinc anys. És el temps per poder superar-ho i tornar als nivells previs d’endeutament.
Quin volum de crèdits ICO ha concedit el banc?
En sis setmanes hem fet el mateix volum de crèdit que abans donàvem en sis mesos. Hem gestionat 20.000 operacions i hem concedit 6.200 milions d’euros en crèdits amb avals de l’ICO i 6.200 milions més sense l’ICO.
Què s’ha aconseguit?
S’ha de mitigar en la mesura que es pugui la destrucció d’ocupació. Sense els avals la destrucció hauria estat mes grossa. Vam ser molt actius perquè es fessin les mesures dels avals. Vam haver d’anar a Madrid al març a demanar-ho. Al final es va veure clar i es va acceptar. Els avals d’entrada no són transferències. Només si hi ha impagaments. Mitiguen l’efecte sobre el sistema financer i sobre les empreses.
I sobre l’Estat...
Esclar, perquè no hi posa diners. És una mesura de política econòmica molt més correcta que la transferència directa perquè no arregles el problema. Amb els avals s’evita que hi hagi atur i esperes que el sistema financer i els empresaris arreglin el problema i a tu no et costi diners.
Tot i que Espanya ha estat criticada perquè és un dels països de la Unió Europea que menys transferències directes ha fet... Ni finançament directe ni transferències directes, llevat de les dels ERTO i l’ingrés mínim.
Amb aquests recursos invertits, com serà la recuperació? En tenim feta una anàlisi molt profunda, i la recuperació és en forma de V, tot i que més aviat sembla una arrel quadrada. Puja però no ben bé al mateix nivell: l’economia estarà un 2% o un 3% per sota del nivell previ a la crisi.
Quan s’hi arribarà, però, a aquest punt?
Abans del 2022 no ho aconseguirem, perquè el 2021 totes les previsions d’ara apunten que estarem una mica per sota d’on estem en aquest moment. Aquell 2% o 3% de què parlem. Això serà asimètric, però. L’escenari d’una V simètrica ràpida el tenim descartat, i el d’una U i una L, també.
Les empreses hauran tret una cosa positiva del confinament? Si ens demanen què hem après nosaltres, doncs hem après a teletreballar. I l’eficiència en el teletreball i les telereunions. I les televisites. És molt eficient, realment. Treballem a casa, amb menys estrès. Amb tot el que ha estat aquest període que era un flux constant de peticions de crèdits. Aquest sistema és supereficaç perquè amb els sistemes antics no ho hauríem pogut fer. No hem de confondre teletreball amb confinament. El teletreball l’havíem començat a implantar per compaginar la vida familiar, la conciliació i la sostenibilitat. I teníem feta tota la inversió tecnològica. Hem tingut la sorpresa de tenir un teletreball d’un 15% a un 95% en els serveis corporatius i d’un 70% en la xarxa d’oficines i no ha passat res. No ha petat res, sinó que ha funcionat perfectament. És un èxit. I a partir de demà 1.500 treballadors de la nostra xarxa es tornen a incorporar al seu lloc de treball a l’oficina.
Com aprofitarà el banc tot el que ha après?
Els bancs tenim un problema de rendibilitat. No tenim problemes de solvència ni de liquiditat i els balanços estan més sanejats que mai, cosa que permetrà al sector absorbir els costos d’aquesta crisi. Hi haurà un augment de la morositat.
Fins a quin percentatge?
El sistema està en un 4,8%. En l’anterior crisi es va arribar a un 12% i en aquesta es pot acostar a un 8%, tot i que és perfectament assumible.
Aquest any?
No. Aquest any no augmentarà la morositat o ho farà molt poc. Està molt esmorteïda per les moratòries hipotecàries. El dubte que tenim és l’augment de la morositat que hi pot haver aquest any o el que ve, però serà molt repartit i escalonat. Encara hi ha molta incertesa.
Abans ens parlava de la necessitat de millorar la rendibilitat. Com?
El problema ja era la rendibilitat, però ara ho serà més. El tipus d’interès serà negatiu i durarà més temps. Ara estem focalitzats a reduir cost i les recuperacions i a acompanyar les empreses.
Com es reduiran a partir d’ara
SITUACIÓ “Els balanços dels bancs estan més sanejats que mai”
FORTALESA “El sector financer podrà absorbir els costos d’aquesta crisi”
ACCIONS “Les cotitzacions i la volatilitat borsària són lluny de qualsevol anàlisi fonamental”
MERCATS “El valor en borsa no té a veure amb la solvència del sector”
ESTRATÈGIA “El futur del país són les empreses, i nosaltres som un banc d’empreses”
aquests costos dels quals parla? Hem après a treballar amb mes eficàcia. Hem descobert que hi ha maneres en què el banc té un marge important de reducció de despeses.
Quines?
Els viatges, per exemple. No fa falta que viatgem tant. També àrees que tenim externalitzades que poden tornar al banc. Avui tenim molts serveis externalitzats. Podem alliberar persones i redistribuir tasques en serveis que actualment ens fan empreses de fora. Farem un procés per tornar a proveir aquests serveis internament. Insisteixo que avui el problema que té el sistema és la rendibilitat baixa.
Es veu en les cotitzacions dels bancs. Quant fa que la banca perd valor en borsa?
Des del principi de l’anterior crisi. Han augmentat els requeriments de capital. Primer es van cobrir els costos de la crisi i ara que havíem acabat ve una altra crisi, de manera que continuarem durant uns anys amb una baixa rendibilitat del cost de risc juntament amb tipus baixos amb una forta pressió al compte de resultats. L’habilitat que tingui cada entitat per controlar els requeriments de capital, els tipus baixos i els costos serà la base del futur. Entenem que per a un inversor és un sector difícil d’entrar-hi. Les cotitzacions i la volatilitat borsària d’avui són lluny de qualsevol anàlisi fonamental. No té a veure amb la solvència del sector. Està portat pels moments a curt termini i les finalitats especulatives.
Quant durarà aquesta situació?
Els tipus baixos duraran. Per això el sector ha de reduir costos.
I pel que fa a la cotització?
En la situació actual les cotitzacions no poden arribar al valor comptable.
Llavors no hi ha inventius ni per fer fusions a la banca espanyola?
No. De moment el que s’ha de fer és exhaurir la capacitat individual de treballar més bé i amb costos més baixos.
Definirà un nou pla estratègic per al banc?
Sí. Estem definint una visió estratègica. En el pla actual hi teníem unes hipòtesis de beneficis que no complirem per les dificultats a Anglaterra, mentre que a Espanya anava molt bé. Aquí estem en una situació molt sòlida, amb un ROE d’un 9%.
Què farà el Sabadell amb el TSB a Anglaterra?
De moment gestionar-lo fins que valgui diners.
I quan valgui diners?
Ja ho veurem.
Entesos. Per on anirà la nova estratègia?
És una estratègia de costos, riscos, recuperació, basada en la gestió de la Covid-19. Primer vam tenir la gestió del personal amb elements com el teletreball. Després el tema d’ajudar i acompanyar les empreses. I ara continuarem focalitzats en empreses. El futur del país són les empreses i nosaltres som un banc d’empreses. En banca d’empreses tenim una alta rendibilitat però també necessitem diversificar el balanç.