Sánchez pacta amb ERC la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma
Els republicans tornaran del no a l’abstenció a canvi de l’ “autoritat delegada” per a les autonomies quan arribi la fase 3
Fumata blanca amb Esquerra Republicana de Catalunya... que ara podria amenaçar l’acord amb Ciutadans. Pedro Sánchez va prendre directament el timó i, amb el seu equip més estret de la Moncloa, els últims dies va pilotar la negociació que va culminar ahir amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, perquè ERC surti del bloc del no i torni a l’abstenció en la votació de l’última pròrroga de l’estat d’alarma que el Congrés celebrarà dimecres vinent.
El president de l’Executiu, Pedro Sánchez, va anul·lar ahir la compareixença a la Moncloa que protagonitza gairebé cada dissabte des que el 14 de març va decretar l’estat d’alarma, i en què estava previst que revelés els detalls de l’última ampliació fins a finals de juny d’aquesta situació d’excepcionalitat provocada per la pandèmia, que el Consell de Ministres acordarà dimarts que ve, a fi de concentrar tots els esforços en la negociació amb Esquerra.
A mitja tarda La Vanguardia va avançar l’acord. Fonts de la negociació a la Moncloa van donar per tancat el pacte amb els republicans per a la seva abstenció en l’última pròrroga de l’alarma. I ERC va confirmar oficialment les converses obertes i “molt avançades” amb el Govern central, i va anunciar la convocatòria urgent d’una reunió de la comissió permanent nacional del partit ahir mateix. “Ens abstenim. Si ens acostumem a dir que no quedarem arraconats”, van justificar dirigents de la formació republicana.
A última hora de la tarda ERC va emetre un comunicat amb els punts de l’acord amb el Govern espanyol per garantir la seva abstenció dimecres, “amb la voluntat que aquesta sigui l’última pròrroga necessària” de l’alarma, per un termini de 15 dies. El pacte implica que quan les unitats territorials de referència arribin a la fase 3 de la desescalada les comunitats autònomes assumiran “la condició d’autoritat competent delegada per a l’adopció i l’execució de les mesures de l’esmentada fase”. “Amb l’única excepció de les referides a la llibertat de circulació”, adverteix el document. El Govern central, a més a més, “es compromet, sempre que sigui possible, a prioritzar mesures normatives i legals de caràcter menys excepcional que l’estat d’alarma en un futur”. “I a desvincular d’aquesta mesura les propostes econòmiques i socials que hauran d’adoptar-se per superar els efectes d’aquesta crisi”, afegeix. D’aquesta manera s’analitzaran les reformes legals necessàries, durant un termini de tres mesos, per enfortir la resposta a pandèmies, “com a mecanisme alternatiu a l’estat d’alarma” i que garanteixi “la cogovernança” amb les autonomies. L’Executiu, a més a més, “impulsarà mecanismes per a la participació de les comunitats en la gestió dels fons” que provinguin de la Unió Europea.
Sánchez es va voler implicar perquè la tercera fos la bona amb Esquerra. La formació d’Oriol Junqueras va facilitar, amb la seva abstenció, la investidura del president del Govern espanyol el 7 de gener. Gràcies a aquest acord ERC va forçar que Sánchez inaugurés amb Quim Torra a la Moncloa la taula de negociació bilateral amb la Generalitat, ja el 26 de febrer, a fi d’abordar la resolució del “conflicte polític” a Catalunya. Ara bé, la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia, el 14 de març, va deixar en suspens la cita següent, que
LA TERCERA ÉS LA BONA El líder del PSOE va pilotar els contactes després de fallar Calvo i la taula de la investidura
ELS COMPROMISOS L’Executiu accepta que les comunitats recuperin el control en la fase 3 de desescalada
MÉS CORRESPONSABILITAT ERC imposa que les autonomies participin en la gestió de fons anticrisi de la UE
s’havia de celebrar a Barcelona, i les negociacions en curs.
ERC i JxCat, socis al Govern i en lluita electoral constant per l’hegemonia de l’independentisme a Catalunya, així i tot inicialment es van mantenir alineats al Congrés i es van abstenir en les dues primeres pròrrogues de l’alarma, el 25 de març i el 9 d’abril. En la tercera, el 22 d’abril, JxCat ja va dir adeu i va engrossir el bloc del no, mentre que ERC, que encara es va mantenir en l’abstenció, ja va amenaçar de trencar. “Estem més a prop del no que mai”, va advertir el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. I l’amenaça es va consumar en la votació de la quarta pròrroga de l’alarma, el 6 de maig. Els republicans ja es van situar en el no i van acusar Sánchez de trencar l’“esperit de la investidura”, atès que la Moncloa va suplir la seva negativa amb un acord amb Ciutadans.
Els pactes de Sánchez amb la formació d’Inés Arrimadas i els acords subscrits també amb el PNB van mantenir l’aval d’una majoria absoluta en la cinquena pròrroga de l’alarma, el 20 de maig.
Ni desfilades, ni honors, ni hissaments de bandera, ni portes obertes a les instal·lacions militars. La pandèmia i la declaració de dol oficial van dibuixar un dia de les Forces Armades atípic, que, per primera vegada des del 1977 en comptes de al carrer es va commemorar a porta tancada a la base de Retamares (Madrid), seu del Comandament d’Operacions. El Rei va aprofitar la jornada per llançar un missatge d’“esperança i confiança” en el futur d’Espanya, “un gran país que afronta sempre de cara les dificultats, per importants o greus que siguin, i les sap vèncer”, va dir al final d’una ronda de videoconferències amb diferents destacaments, tant d’Espanya, com de diferents missions a l’estranger.
A més d’encoratjar les tropes, destacant la seva feina en la lluita contra la Covid-19, el Rei va animar la ciutadania per afrontar aquests “temps difícils” com a conseqüència de la “crisi sanitària més important de la història recent”. L’acte va estar dedicat a la memòria dels morts per la malaltia i la feina que diferents unitats militars han desenvolupat per pal·liar els seus efectes. “Aquests dies són de dol, pels milers de víctimes i pel dolor que ha causat en tantes famílies”, va recordar Felip VI, que “com a comandament suprem i, sobretot com a company”, va transmetre amb “tota emoció”, l’agraïment i suport, en nom de tots els espatambé nyols, al treball i el valor de les
FAS.
En nom de la societat espanyola, el Rei va traslladar el reconeixement als militars que han “combatut els efectes del virus a primera línia, desinfectant centres mèdics i residències, portant material sanitari des de llocs remots, aixecant hospitals de campanya i fins i tot traslladant morts i acompanyant la seva solitud amb la dignitat més gran possible”, sempre “amb professionalitat i eficàcia, amb respecte i humanitat”. “Em sento molt orgullós”, va concloure el Rei, “de la profunda identificació del poble espanyol amb les seves forces armades, que, en aquesta ocasió, més que mai, les ha sentit com a seves i al seu costat”.
El Rei, que en llloc de l’uniforme de gala de capità general, com corresponia a la celebració, va portar el de diari amb camisa de màniga curta, a to amb la situació, va ser rebut a l’exterior de la base de Retamares per la ministra de Defensa, Margarita Robles, així com per l’actual Jemad, el general Miguel Ángel Villaroya, i altres alts caps de les forces armades. Una vegada a l’interior de l’edifici, el Rei es va col·locar la màscara, de què va prescindir per pronunciar el seu missatge al final de l’acte, que s’havia iniciat amb un minut de silenci en memòria de les víctimes de la Covid19 i dels militars morts en acte de servei.
El Jemad va reconèixer el significat especial de la jornada, i va destacar la feina de les FAS en tots els àmbits dins d’Espanya, i contribuint en la seguretat a 18 missions a l’estranger i, en aquests mesos, a través de l’operació Balmis, que es va engegar per a la lluita contra la pandèmia.
La ministra de Defensa, després de traslladar el condol a les famílies dels morts, va reiterar que les FAS estan al servei de la societat, com s’ha demostrat en aquesta crisi sanitària. Especialment va retre homenatge a tots els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat que han mort pel coronavirus.
Des de Melilla, Cadis i la base aèria de Torrejón (Madrid), els
Diverses unitats des d’Espanya i en missions a l’exterior van donar les novetats
Com a cap suprem i “com a company”, el Rei agraeix a les FAS la seva tasca en la pandèmia
comandaments de diferents unitats de l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, van donar les novetats, en una primer ronda. A continuació van ser els responsables de les missions desplaçades al Líban, l’Iraq, Lituània i el golf de Somàlia que van explicar al Rei la naturalesa de la seva feina en aquelles zones, sota el comandament de l’OTAN.
Els contactes es van complementar amb les explicacions d’alguns dels caps d’àrea de l’operació Balmis, de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i de la Guàrdia Reial. Malgrat que en algunes de les connexions van estar presents dones militars, l’única que va prendre la paraula va ser la comandant María José Rodríguez, cap del laboratori biològic de l’UME, que ha treballat tant en investigació com en la detecció de contagis en la malaltia. Va tancar la ronda, el general metge Miguel Tapia, cap de l’hospital militar Gómez Ulla, que durant anys va ser cap dels serveis mèdics de la Casa del Rei.