Tornada a la casella de sortida
ERC recupera la interlocució amb el Govern de Sánchez després de l’últim no a l’estat d’alarma. Els republicans volen ser influents en contraposició a JxCat, que considera que els seus acords són minsos.
La desconfiança i els alts i baixos han presidit la relació entre el PSOE i ERC. La dinàmica ha estat sempre la mateixa. Els socialistes tenen la impressió que els costa sang, suor i llàgrimes convèncer els republicans perquè els donin el seu suport al Congrés, mentre que aquests creuen que el PSOE sempre s’escapoleix dels seus compromisos, com una anguila. Fa just cinc mesos van pactar la investidura de Pedro
Sánchez i des d’aleshores la relació és com una conga: de vegades fa un pas endavant i d’altres dos enrere. L’últim és endavant, però l’abstenció per prorrogar 15 dies ha estat una tasca àrdua.
El pla d’ERC després de la investidura de Sánchez era obrir el diàleg sobre el conflicte català i mantenir les negociacions fins a la convocatòria electoral a Catalunya, que calculaven per a abans de l’estiu. Pel camí, el candidat i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, miraria d’aprovar els pressupostos de la Generalitat –com així ha estat, amb el suport dels comuns–, els primers des del 2017, per demostrar que els republicans es podien ocupar tant de la qüestió nacional com de la gestió quotidiana. Però la crisi del coronavirus ho ha trastocat tot.
El drama provocat per la Covid-19 va posar en escac totes les administracions. La relació entre el Govern presidit per Quim
Torra i l’Executiu de Sánchez es va tensar. L’estat d’alarma suposa una centralització de la capacitat de decisió en mans del Govern central que casa malament amb les tesis independentistes, i, després d’unes primeres vegades que ERC havia donat la seva abstenció enmig de la tragèdia, van començar a brollar les reticències autonòmiques davant la gestió que Sánchez feia de la crisi. Fins que els republicans van dir que no. Tot i això, aquella negativa tornava a deixar ERC sense capacitat d’influència. Un grup parlamentari més de l’oposició. Com ho és, ara com ara, JxCat. Per als republicans és rellevant mantenir una interlocució privilegiada amb el Govern central, com té el PNB o havia tingut al seu dia CiU, encara que Esquerra renegui del “peix al cove”. Sempre en contraposició a JxCat. L’entrada en el joc de majories alternatives, en aquest cas amb Ciutadans, deixava a l’estacada el que Gabriel Rufián va anomenar al Congrés “l’esperit de la investidura”. Afloraven, en alguns conciliàbuls, les temptacions d’escorar la negociació dels pressupostos cap a la dreta fent servir Ciutadans com a frontissa.
Després dels disgustos del pacte amb Bildu, la negociació entre el PSOE i ERC s’ha dut a terme directament entre Sánchez i Aragonès i les seves persones de confiança. El president no volia tornar a incórrer en errors com el de la negociació amb la formació abertzale, quan es van incloure qüestions com la reforma laboral. Es tractava de limitar les converses a l’estat d’alarma o a aspectes vinculats a la crisi del coronavirus. I a això se cenyeix el document divulgat ahir, cosa que no ha impedit que es parlés d’altres temes.
La gestió de l’ingrés mínim vital n’és un. El PNB l’ha aconseguida gràcies al seu règim fiscal diferent. És un caramel molt desitjable, ja que l’ajuda arribarà als seus destinataris amb el segell del Govern basc. La Moncloa no ho considera factible per a la resta de comunitats, tot i que el cert és que l’assistència social és una competència autonòmica. Els republicans encara es donen un marge per aconseguir-ho quan s’enviï el decret per ser aprovat al Congrés, però és improbable. Avui Torra podria esgrimir aquesta reclamació davant Sánchez en la conferència de presidents autonòmics. Els republicans competeixen per presentarse com a més influents i útils davant JxCat, mentre que aquests miren d’evidenciar que els èxits d’ERC són escassos, com ja van fer ahir, o fins i tot que es venen per un plat de llenties.
La taula de diàleg sobre el conflicte català tampoc no apareix a l’acord, per bé que hi ha el compromís de reprendre-la quan finalitzi l’excepcionalitat provocada pel coronavirus. I en les converses d’aquesta setmana Esquerra també s’ha intentat garantir una via d’interlocució directa sobre tot allò referit a la reconstrucció, especialment els fons procedents de la UE. La recuperació econòmica és impossible d’afrontar sense els recursos que puguin arribar d’Europa, i aquests es canalitzen a través del Govern central. Esquerra espera influir-hi. Aquests fons estan vinculats als pressupostos. Vitals per a la continuïtat de Sánchez i rellevants per a una ERC que potser aleshores estigui immersa en una campanya electoral (si no ho està ja). Ara bé, si la negociació per abstenir-se en la pròrroga d’un estat d’alarma ja en fase decadent ha costat tants esforços caldrà veure com s’ho fan les dues parts per acordar un pressupost en època de crisi.