Alemanya marca el pas
Angela Merkel ha coincidit en els seus 15 anys de mandat com a cancellera alemanya amb fins a quatre presidents francesos: Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy, François Hollande i ara Emmanuel Macron. Des del 2005 les dades econòmiques d’Alemanya han millorat ostensiblement amb la cancellera de ferro al lloc de comandament, mentre que empitjoraven les xifres del seu veí país a l’altra vora del Rin. Avui, Alemanya s’ha erigit en el gran motor d’Europa i marca el pas de tots els organismes de la Unió Europea.
La sortida de la Gran Bretanya té repercussions molt negatives per a l’economia europea. Sens dubte. Però, d’altra banda, aclareix el panorama de lideratges quan emergeix Alemanya com l’única locomotora possible per sortir de la crisi postpandèmia. Per això és tan important que, en aquest context, Alemanya s’hagi posat al costat de França, Itàlia i Espanya per mutualitzar una part del deute que els països europeus contrauran. L’acord entre Merkel i Macron pot ser històric i la decisió de la Comissió Europea d’aquesta setmana també, però caldrà esperar a la lletra petita i que tingui el suport dels parlaments dels 27 països de la UE. L’acord s’ha rebut més bé a París que a Berlín, com expliquen en pàgines interiors els nostres corresponsals Eusebi o Val i Marí a Pa z López, però certament el full de ruta ja és claris’ h atreballat de pressa i bé en una única direcció, a diferència de la crisi del 2008.
Les conseqüències de l’emergència sanitària haurien de servir perquè Europa adopti una única estratègia i hi hagi una col·laboració franca entre els diversos estats. Potser, com ja han dit experts economistes, és l’última gran oportunitat d’Europa. Decisions com la de Macron d’invertir 8.000 milions d’euros en el sector de l’automoció del seu país per entrar en el seu accionariat i poder influir per ressituar les fàbriques deslocalitzades de nou a França van justament en el sentit contrari del nou esperit. Merkel no ho tindrà fàcil per convèncer els seus compatriotes i el club dels frugals
(Àustria, Holanda, Dinamarca i Suècia) però el seu paper s’ha convertit en fonamental. La cancellera del nein ha passat avui a ser la del ja.