El gir alemany, entre solidaritat i estratègia
Merkel haurà de convèncer els seus compatriotes que l’ajuda financera de la UE als països del sud també beneficia Alemanya
El trànsit per Europa d’un virus terriblement nociu per a la salut i per a l’economia ha conduït a fer un altre pas en el pensament financer d’Alemanya, fins ara abocat en el rigor pressupostari, l’acumulació de reserves i l’aversió als deutes. La proposta conjunta de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, d’un fons de subsidis europeus de 500.000 milions d’euros per als països més castigats per la pandèmia, formulada el 18 de maig, conté un element impensable per al contribuent alemany fins fa no res: es tracta de transferències directes, no de crèdits per tornar.
Sobre aquest primer torpede llançat per l’eix franco-alemany va poder edificar la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, l’ambiciosa proposta del pla de recuperació econòmica per a la UE que va presentar aquesta setmana: un fons de 750.000 milions d’euros, dels quals 500.000 milions serien subsidis i la resta préstecs a reemborsar. Per finançar l’operació, la CE s’hauria d’endeutar i els socis mutualitzar el deute, una cosa insòlita al club comunitari. Per als païquè sos del sud, en particular Espanya i Itàlia però també França, tenir aquesta perspectiva –que encara s’ha de negociar i materialitzar– ja és un gran descans. Per als alemanys, en canvi, suposa un reajustament de mentalitat financera i una revisió obligada de possibles prejudicis cap als socis meridionals.
“En debats amb francesos, espanyols o italians, és interessant assenyalar que en la qüestió del fons de recuperació, la solidaritat té un paper molt important, fet que em sembla del tot justificat i correcte”, diu la politòloga Daniela Schwarzer, directora del Consell Alemany de Relacions Exteriors (DGAP), institut d’investigació independent a Berlín. Tot i això, aclareix Schwarzer, “en el debat alemany es parla sens dubte de solidaritat davant de la pandèmia, Merkel ho ha dit, però el missatge important que la cancellera i bona part de la classe política també estan transmetent és que seguir aquesta estratègia redunda en el nostre benefici propi; persi no s’aconsegueix estabilitzar l’economia de tots, fomentar el mercat interior europeu i salvaguardar l’euro, les pèrdues per a Alemanya seran enormes”.
De moment, gran part de l’opinió pública alemanya ha acollit positivament el nou corrent (vegeu el gràfic). Els sondejos indiquen que una majoria, tot i que ajustada, d’alemanys dona suport al pla Merkel-Macron (51%) i està d’acord amb un suport financer de la UE a països europeus especialment castigats pel coronavirus (61%). No obstant això, atenció, la majoria prefereix que aquest suport sigui a través de préstecs (56%) en comptes de per via de subsidis.
“Que la iniciativa vingui d’un pacte franco-alemany ajuda a acceptar certes coses a Alemanya, però no és decisiu; en el passat hem vist que Macron va tenir idees que Merkel o no va acceptar o no li van agradar del tot”, puntualitza l’hispanista Walther Ludwig Bernecker, catedràtic emèrit de la Universitat Friedrich-Alexander d’Erlangen-Nuremberg (FAU). Però aquesta vegada, argumenta Bernecker, “la crisi és enorme; es tracta bàsicament de mantenir unida Europa i de defensar-ne el futur financer, fet que és important per als dos països, tant França com Alemanya, que necessita mercat per a l’exportació. Aquesta iniciativa ha estat acceptada perquè en certa manera uneix els interessos de totes les parts, també els dels països del sud”.
I per descomptat, a l’incipient suport de la ciutadania alemanya a aquesta quadratura del cercle hi ha contribuït la colpidora realitat portada pel coronavirus, cosa que no va passar durant la crisi del deute grec el 2010.
Els prejudicis sobre el sud amb prou feines han planat aquesta vegada per Alemanya, com sí que ha passat en polítics i premsa dels Països Baixos, un dels anomenats quatre frugals, estats que insisteixen que el suport al sud només sigui amb préstecs. (Els altres tres frugals són: Àustria, Dinamarca i Suècia.)
“No hi ha prejudicis sobre l’espanyol mitjà o la societat espanyola; sí contra els governs que funcionen malament, i contra els múltiples escàndols de corrupció –diu Walther Ludwig Bernecker, que és especialista en història contemporània d’Alemanya, Espanya i Iberoamèrica–. En general, no hi sol haver cap crítica als espanyols; els alemanys saben que els espanyols estan patint enormement a causa de la pandèmia, i hi ha una gran empatia”.
Als palaus del poder de Berlín
LA POLITÒLOGA SCHWARZER
“Si no s’estabilitza l’economia de tots, les pèrdues per a Alemanya seran enormes”
EL FONS DE RECUPERACIÓ
Hi ha un incipient suport de l’opinió pública, però tocarà passar pel Bundestag
L’HISPANISTA BERNECKER
“Que la iniciativa vingui d’un pacte franco-alemany hi ajuda, però no és decisiu”
ha fe forat l’evidència que l’impacte econòmic de la Covid-19 a Europa serà asimètric, amb uns països més castigats que d’altres, com ara Espanya i Itàlia, sense gairebé espai de maniobra fiscal per afrontar el que ve. Alemanya assumeix l’1 de juliol la presidència de torn del Consell de la UE, i el Govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates de Merkel sap que el semestre estarà marcat per com arbitrar el fons de recuperació de les adversitats econòmiques portades pel coronavirus.
“Això és el començament d’un procés, en el qual la gran tasca aquí serà arribar a una majoria al Bundestag [Cambra Baixa del Parlament], i convèncer el públic alemany –adverteix la politòloga Schwarzer–. I això no s’aconseguirà només amb arguments solidaris del tipus ‘hem d’ajudar el sud d’Europa’, sinó també explicant per què a Alemanya li interessa proporcionar aquesta ajuda”.
La directora del DGAP veu a més que, en termes de nacions i de persones, l’eix Merkel-MacronVon der Leyen “representa una molt bona constel·lació de líders per defensar la idea a Alemanya, perquè Von der Leyen, alemanya, és molt coneguda al país, i pot explicar el pla als alemanys en el seu propi idioma”.•